Revetlla de Sant Joan

Ja és aquí altre cop la revetlla de Sant Joan. Ja tornem a tenir aquí els petards i les coques. A mi personalment no m'agraden els petards. No sé perquè, però a mesura que m'he anat fent gran no els trobo gens la gràcia, és més, arribo a odiar-los. De petit en tirava, és clar, però també era d'aquells cagadets que mai havia encès un petard amb la mà i després llençar-lo. Sempre el deixava a terra o on fós i marxava com una esperitat a amagar-me no fós cas que passés alguna cosa. Sempre he sigut molt poruc alhora de fer coses que em poden suposar un perill físic (i també psíquic, aquí on em llegiu, encara no he entrat al famós "pasaje del terror" del tibidabo, bàsicament, perquè era un cagat de merda. Ara fa temps que no hi vaig i potser tampoc hi entraria). Una altra cosa molt diferent són els focs d'artifici, que això sí que m'agrada molt. Macu, i en principi sense cap perill si estàs a una distància prudencial. I les coques, també m'agraden. Però sóc d'aquells que els treu allò que diuen fruita. Aquelles coses de colors que hi ha per sobre, que sempre acaben al plat de mon pare (que s'ho fot tot). Ara no fa massa em vaig assabentar que allò verd és meló. Qui ho hagués dit. Bueno, hi ha debat sobre aquest tema, perquè també es diu que és la pell de la síndria. No sé, cosa rara, però crec que deu ser meló. Si hi ha algun bloggero pastisser i m'ho pot aclarir, doncs una cosa més que sabré.
Respecte a la festa, des de fa uns anys vam decidir que és una de les pitjors nits per sortir de "picos pardos". Totes les festivitats com aquesta, o la de cap d'any, s'estan convertint en un abús en els preus, per estar anxovats en un lloc on no pots ni estar tranquil ballant i parlant amb els amics. És així que amb el grup d'amics tenim la sort que un amic té una casa on podem celebrar la nostra festa i fem un bon sopar vora la piscina, per un preu molt més raonable mengem de conya amb truites fetes de la mama, embotits i begudes (i sense petards). I després un banyet a la piscina per rematar. Vamos, de conya i un Sant Joan menys. A veure quin dia de Sant Xavier es pot fer també una festa així.....quina enveja.....Els joans són de les poques persones que ningú s'oblida de felicitar! Bona revetlla a tothom!