Penjaria pels ous als que fumen als lavabos

Estic indignadíssim amb aquest tema. I acabo de venir del lavabo i em vull desfogar. Treballo en una empresa gran, on hi ha molts empleats. I n'hi deu haver uns quants que es dediquen a fumar en un cubicle de 2x1 que està fet perquè les persones vagin a fer les seves necessitats fisiològiques. La empresa, té una sala habilitada especialment perquè els fumadors es tirin al vici sense problemes de que ningú els hi digui res. I a veure, sóc una persona no fumadora, que sí, em molesta el tabac, però no sóc dels que va dient a la gent que apaguin els cigarros als llocs on no es pot fumar, m'aguanto bastant. Però és que això em posa dels nervis. En una merda de lavabo que prou feines tens per seure, entres i sembla que abans hi hagi passat en Garci amb els seus 15 paquets. I de veritat que és molt molest en un lloc tant petit. Surts del lavabo fent ferum com si haguéssis sortit un dissabte a la nit. Que collons, no som nens petits òstia! com si estiguéssim a l'Institut i t'amaguéssis dels profes. I jo entenc el vici del tabac, però si tens una sala per fumar vés allà i no molestaràs a ningú, una mica de respecte pels demés. A més a més, els molt porcs, es dediquen a llençar la cigarreta a terra un cop acaben. Molt maco, sí senyor. I em direu, doncs canvia de lavabo quan et passi. I jo us dic, sí, quan n'hi hagi un de disponible sí, però quan la cosa és una necessitat urgent i no n'hi ha d'altre, noi no es pot fer res. Doncs "lo dicho", que els penjaria a tots pels ous per la porta de la entrada. Ja m'he quedat a gust, quin descaaans!

Electricitat estàtica

La cosa s'està posant sèria ja. No sé si sóc jo, la temperatura o el meu cotxe, però no faig més que enrampar-me a totes hores amb la porta-element metàl.lic del cotxe. Pero és la hòstia, perquè no és només que m'enrampi quan ho toco amb la mà "despullada", sinó tocant amb la roba incloent: samarreta, jersei i jaqueta de pell, doncs fent contacte amb el braç, traspassa la molt puta!! I sempre m'acabo enrampant! Fins i tot salten guspires i se sent un crec com els espetecs que fa el foc. Im-pressionant. I el més problemàtic és a l'hora d'acostar-me a la meva noia, que hi ha vegades que ens fem mal i tot de les enrampades que ens fem :(. Algú coneix la solució per a aquest problema?? Jo suposo que deu ser pel contrast de temperatures entre l'interior i l'exterior del cotxe o alguna cosa així...És un problema que a l'hivern sempre tinc, i de forma molt més exagerada que ningú.....quina cosa més rara tu!!I'm the electric man!!

Nou disc d'Ismael Serrano

Per fi el dia 7 de març ja surt el nou disc de l'Ismael Serrano, que es titularà "Naves ardiendo más allá de Orión". Ja l'estic esperant amb unes ganes immenses. I per qui vulgui també ja han sortit a la venda les entrades pel concert que farà el dia 1 de juny a l'Auditori de Barcelona. Jo ja tinc les meves per fi!!I gairebé en primera fila!!!Després de no aconseguir entrades uns quants cops, per fi podré veure'l. Les vaig comprar pel telentrada el primer dia que van sortir i ja estava la platea mig plena!! Així doncs que qui vulguis, ja pot córrer perquès la cosa està que vola, i mira que encara queden 5 mesos!!! Visca l'Ismael!!!No sé si vaig fundar el club d'Ismael.....segurament sí ;), per si de cas el torno a fundar i qui s'hi apunti benvingut!!!

El nou diari gratuït Què!

Fa pocs dies acaba de sortir un nou diari d'aquests gratuïts, el Què!. La qüestió és que m'agrada força. Potser amb els pocs exemplars que he remirat he pogut comprovar que potser no és tan seriós com els altres 2 més famosos (20 minutos, Metro), o potser perquè té les pàgines en color la majoria d'elles, o potser per tractar notícies que en principi no ho són. Perquè per exemple, ha estat notícia el Jose Corbacho 2 dies seguits, un pel seu èxit amb l'Homo Zapping i l'altre, amb titular de lletra 26 com a mínim, dient que feia campana a classe per veure els pallassos...tela amb la notícia!(Després si segueixes llegint, la notícia ve perquè li han donat un TP). També basen molt notícies en estadístiques i mitjes. L'altre dia, fent mitjes estranyes treien que amb el sou mitjà d'un català aquest es podría comprar un pis de 25m quadrats, i avui diuen que instal.lar-se a Barcelona costa una mitja de 3000€, comptant 2 mesos de fiança, el primer mes per avançat, pagar els honoraris de l'agència i no sé quantes coses més. A més hi ha notícies molt barrejades i variades en una mateixa plana. Realment no sé què és ben bé el que m'agrada del diari, però de moment, faig "cua" per agafar-lo ;).

Això dels diaris gratuïts s'està convertint en una plaga. Si seguim així, no existiran els diaris de pagament normals ;), i a mí ja em va bé! Per exemple, a l'estació del Prat de Llobregat que és la que baixo per anar a treballar donen el Metro, el 20 Minutos, el Què, el Gol, el Crack 10 i segur que encara me'n deixo algún. Crec que és una forma molt sana de mantenir-se mitjanament informat de les coses i alhora d'intentar reduïr al mínim el temps d'espera morta que la gent passa als transports públics. M'encanten els diaris gratiiiiis!!! Torno a la meva mania de fundar clubs i aques és el club català en favor dels diaris gratuïts, qui s'hi apunta ;)??

20 minutos convoca un concurs de blogs

No sé, però em sembla patètic. En la meva concepció de blog no entra el que s'hagi de fer per competir. Em sembla ridícul. Un blog és una cosa personal que la gent utilitza per expressar-se i comunicar-se i no crec que sigui motiu de convocar cap concurs. Quins criteris faràn servir per dir que un blog és millor que l'altre? La veritat és que no entenc el perquè d'aquest concurs.

Karate Kid

Collons, quina gran gran pel.lícula. He arribat de treballar aquesta tarda i ma mare estava mirant Karate Kid. Sí sí, la mítica. Aquella peli que de petit em va fer vibrar com cap. Amb en Daniel San i el Miyaghi (o com s'escrigui) i els de l'equip de la cobra que el pegàven. Soti tu, quina il.lusió m'ha fet veure-la. Per suposat que m'he quedat a veure-la acabar, amb el seu final apoteòsic de la patada a la pota coixa. Im-pressionant. Ara que de petit la recordo més emocionant....potser perquè ara ja sabia com acabava. No ho sé, però s'està guanyant que em compri la trilogia amb DVD. Segur que hi deu ser no? L'altre que m'agradaria tenir també és la de l'Indiana Jones. També m'agradaven molt de petit. I m'encanta d'aquestes pelis que quan les acabes de veure, tot emocionat portes una euforia a dins que faries tot el que fan a la peli. De petit recordo que em posava a saltar donant patades a tort i a dret...amb les consecuents clatellades que m'emportava, és clar ;). Apa, pels nostàlgis recomano que torneu a mirar pelis d'aquestes antigues, fa gràcia ;)!!

És que hi ha una passa!

Sí, com deia el meu amic (o no) Buenafuente, "és que hi ha una passa". Aquests dies he estat afectat pel mític virus de la grip que no fa més que tocar els collons. Cada dos anys em passa el mateix i l'acabo agafant. Un mal de cap de la hòstia, uns mocs com per parar un tren (bueno, el trambaix també serveix) i unes ganes de dormir enormes, però d'estar ja tanta estona estirat no et pots estar quiet i no dorms. Així que he passat un pont d'allò més maco. Hem d'afegir que els reis, com sempreno han faltat a la seva cita amb els seus regals habituals (hauré de tornar a fer la carta altre cop perquè n'estic una mica fins als nassos del mateix cada any): roba (mitjons inclosos, és clar), una bitlletera i una colònia. I si a més afegim les cabronades que em segueixen fent els dentistes ja es pot dir que el cap de setmana ha sigut molt minsu, encara que sempre es tenen moments bons. Així doncs, estreno l'any amb el propòsit d'aprimar-me, aquest cop sí, 7 quilos a finals d'any. Ara, sense fer dietes ni coses estranyes. Només procurant no endrapar fins a morir com faig sempre. Crec que funcionarà ;). FELIÇ 2005!!! (i pel cul ningú me la hinc ;))

Coupling

Segurament no massa gent coneixerà què és Coupling, així que ho explico. És una sèrie-comèdia de televisió britànica BO-NÍ-SSI-MA. És una mica a l'estil de Friends, però més enfocat a les relacions de parella. Així com Friends és un humor "general", en aquesta tot gira sobre el tema de les parelles i el sexe entre els personatges de 3 nois i 3 noies, com Friends. I puc dir, jo que sóc un fervent seguidor de Friends, que està bastant a l'alçada. De veritat que és molt divertida. Ara per ara, els capítols només es poden trobar en anglès en dvd o en divx si els baixes de l'emule. Per qui entengui una mica l'anglès i el vulgui practicar una mica, ho recomano moltíssim, a part de que riurà segur.
Ah, Bon Any a tothom!

Pànic als dentistes

Anava a escriure aquest post abans d'anar al dentista. El tenia avui a les 4. Però he decidit esperar-me a tornar, per ratificar o no la meva opinió inicial. I sí, la ratifico. TINC PÀNIC ALS DENTISTES. I des de les dues vessants. La vessant del dolor físic i la del dolor econòmic. S'han complert les meves espectatives :(. Anem per parts:
- Dolor físic: resulta que m'han fet una endodòncia perquè tenia una dent bastant feta malbé. Doncs de poc no m'ha anat de no plorar a llàgrima viva dels forats i les raspades que m'ha fet. I al final m'ha posat més anestèsia que per fer parir un caball. Des de les 6 que he plegat, encara no tinc sensibilitat a la boca...Nens, renteu-vos les dents 25 vegades al dia si no voleu pasar-ho molt malament de grans.
- Dolor econòmic. Això dels dentistes em sembla un robatori a mà armada. Per fer-me el que m'han fet avui, m'ha costat "només 120€". I m'han fet molt amablement un pressupost amb tot el que m'hauria de fer per quedar "perfecte" i la broma puja als 914€!!!!!!!!!!!!!!!!!No es passen una mica??? :(:(:(:( Es que es un sou sencer collons!
Així és que, seguiré tenint pànic als dentistes fins el dia que em mori. I quan estigui mort, que a ningú se li acudeixi tocar-me ni una sola dent....o el mossego!!

1er Aniversari

No me n'he pogut estar ;). Avui és el primer aniversari del blog. Quan el vaig començar no vaig pensar que duraria tant de temps...m'ho prenia com una espècie de prova. Cert és que ha tingut alts i baixos (com el baixón que té ara) pero ha aguantat. Fa pocs dies el vaig tancar per temps indefinit, però pensant que havia estat a punt de complir el seu primer anyet no ho he pogut fer, així que queda reobert ;). El que sí espero és que pugui escriure amb una mica d'assiduïtat.

Començaré per desitjar a tothom que acabi de passar unes bones festes qui en tingui i que tingueu una bona entrada d'any...2005...ja...Quan més gran ets més ràpid es passa el temps. Fa pocs dies en vaig fer 24, ja estic treballant full time (i dic full time amb tota la intenció, massa full) i tinc unes ganes boges de marxar de casa. És el que té l'edat. Algú que tingui ganes d'explicarme com va això dels pisos de protecció oficial ;)? Estic obert a rebre qualsevol tipus d'informació, ja sigui en forma d'adreces o documents o el que sigui ;)!

Espero que no us gastin masses bromes avui. A mi mai m'ha agradat això del dia dels innocents...potser perquè ho sóc. I sempre pico a totes les brometes que fa la gent. Aquest és el principal dia candidat per estar-se a casa tranquil, amb la guitarra, y navegant per internet, veient pelis i sèries. He sortit un moment al mecànic i ja he vist tot de nens correns amb globus d'aigua a les mans...i m'ha fet una poca gràcia ;).....Apa, que tothom disfruti del dia dels innocents i tingueu pietat de nosaltres!

Cerrado por derribo

"Tan maltrecho y ajado que está cerrrado, por derribo". Així és com després de bastant de temps de no actualitzar el blog dóno una señal de vida per tancar-lo per un període indefinit de temps, quan gairebé ja està a punt de complir el seu primer aniversari. La veritat és que a la feina estic masses hores davant la pantalla i quan arribo a casa el que menys ganes tinc és d'engegar l'ordinador per posar-me a escriure alguna cosa amb un mínim de sentit i interès. Gràcies a tothom qui m'ha llegit les paranoies regularment o encara que fós algún cop, i a tothom que hi ha participat. Espero amb el nou any animar-me a obrir-lo altre cop. Potser a les vacances de nadal, qui lo sá. De moment però seguiré amb la meva activitat bloguera passiva, és dir, llegint a tothom qui pugui. Besus per elles, abraçades per ells.

Els eixugamans

Aquest és un tema sobre el que fa temps que volia escriure. Mira que en són d'inútils aquests aparells. I últimament, cada cop que els faig servir m'emprenyo més. Se'n poden comentar diversos aspectes. Per començar la temperatura de l'aire que expulsen. Per norma general sempre surt CREMANT! que no hi ha qui posi la mà allà més de 2 segons seguits, i així acabes marxant amb les mans molles i havent d'eixugar-te als texans. O també hi ha l'altre extrem, que està fred, però no és tant molest. L'altre tema és el temps que aguanten engegats, que també és collonuda la cosa. Quan aconsegueixes trobar el sensor perquè funcioni, gairebé sense ni moure les mans s'apaga! Quina merda és aquesta???!!! Podrien dur un botó com el que posen als lavabos amb un temporitzador, que almenys durés 30 segons encés!!! (alguns ja ho porten, però em sembla que la nova tendència és a que no en portin, per gastar menys) I ja per acabar, el que més em molesta de tot és la distància a la qual has de posar les mans del sensor perquè s'engegui el putu aparell. Però si hi ha vegades que tens les mans dins del tub dels collons i encara s'apaga!!! D'aquí poc haurem de fotre els braços dins per assecar-nos les mans!!! Així que res, el millor i més ràpid és eixugar-se amb els texans...més guarro, però més efectiu. Perquè amb paper de water....que se't queda tot enganxat i....casi que no!!!!

Fins als pebrots de la RENFE

M'haig de desfogar.
Em sap greu escriure altre cop sobre rodalies RENFE. Però és que ja no puc més. Tinc 2 hores i pico diàries de magnífic temps perdut en aquest transport i cada cop és pitjor. Ja n'estic fins als webs de la seva puta vaga. Cada setmana hi ha 1 dia o 2 o 3 que fan vaga. I des de fa la hòstia de temps que en fan! Però de què van? L'únic que s'aconsegueix amb aquestes vagues és que els usuaris del transport anem a disgust, anxovats dins els vagons com sardines en llauna, sense poder respirar i havent de tenir la gent a menys de mig mil.límetre de tu. Això si no aconsegueixes seure. Que tal i com està la cosa és molt i molt difícil. I si seus algun dels llocs que no són els típics compartiments de 4 vas llest. A la alçada de la cara et trobes amb el cul o els pits d'algú, ofegat per la calor i olorant les pudors de tota la gent que porta el dia sencer treballant (en el cas de ser per la tarda/nit) o la barreja de colònies al matí (que no sé ben bé què és pitjor). Semblen trens de la Índia, és una vergonya. I a més, se'ls acut fer vaga a les hores puntes, sí senyor, perfecte, molt bé, un 10 pels senyors!! És que no saben aquesta colla d'ineptes que la gent a la que demanen les pujades de sou i tot això van amb mercedes? que no saben que tota aquesta gent està forrada de pasta i no ha agafat mai a la seva vida un putu tren de rodalies?? Com sempre, aquí els únics perjudicats som els usuaris que cada dia hem de patir un servei nefast pel que paguem una burrada, per anar molt incòmodes i per acabar fins als ous i tenir cada cop menys ganes de voler anar amb transport públic. Que aprenguin a reivindicar d'alguna altra manera sense haver de perjudicar als usuaris d'un transport que ara per ara és imprescindible, i ens deixin anar a treballar amb tranquilitat. Com collons volen que anem en transport públic d'aquesta manera??? Després es queixen que el dia sense cotxes no té èxit, quins collons. RENFE, feu fàstic, ho sento. En l'únic que ereu mitjanament bons, que era la puntualitat, fins i tot en això últimament us esteu lluint. Que es faci alguna cosa, o aquí s'armarà la grossa!
Apa, ja m'he desfogat. Que visquin els cotxes! (i amb la benzina més barata siusplau, que ya la estem començant a cagar també.....al final hauré d'anar a treballar fent 35 km amb bicicleta....trigaré més, segur, però més còmode i més ric).

Collons quin Barça!

Després de la meva grip bloggera propiciada per la meves poques ganes d'estar davant de l'ordinador després de començar una nova feina en la que sóc davant la pantalla durant 9 hores seguides (i el fet que arribi fet miquetes a casa), reprenc la meva activitat. I la reprenc en la vessant esportiva. Collons quin Barça estem veient. Yo pensava que seria el de sempre, que fan 2 partits bons i la gent s'anima, però després res. I es veu que la cosa ya dura una mica més. Tampoc vull obrir massa la boca que sinó després el senyor Murphy em fa fotre la pota, però la cosa aguanta, i per fi tenim la extraña sensació que jugui qui jugui ho pot fer bé (llàstima dels últims lesionats...quina putada, però tenim gent del planter, o sigui que no problem!). Sembla, de moment, que els fitxatges són encertats i també les decisions de l'entrenador. I això dóna una confiança brutal als jugadors i també als espectadors.
Sembla que el debat de la temporada serà sobre quin dels 2 davanters haurà de jugar, si el Larsson o l'Eto'o. Personalment per mi no hi hauria dubte, Larsson és la meva opció. No m'acaba de convèncer el Lleó Samuel. Però espero que em faci menjar les meves paraules i demostri que és el crack que la gent diu que és. Jo de moment no ho crec. Per uns gols que li marqui al madrit i que corri molt a mi no em sembla un crack, però bueno, "lu dit". Quant als demés fitxatges, Deco em sembla un encert bestial. Aquest sí que és un fiera! I en Giuly és una sorpresa per a tothom. De 10 vegades marxa 8 del seu marcador! No com l'Overmars, que en marxava 2 de cada 10! Els defenses Belleti i Sylvinho són gent amb contrastada experiència i Edmilson és un crack. Això, amb la combinació de jugadors en alça com són el Xavi, l'Iniesta i el mateix Ronaldinho fan que aquest any poguem ser molt optimistes. Que ja tocava també! A veure si aquest any es pot celebrar algun títol. De fet n'estic segur. FORÇA BARÇA!!!

Felicitats Albert!

L'Albert Fibla s'ha proclamat guanyador del premi Cerverí d'aquest any. Felicitats des d'aquí!!Aquest premi s'atorga a la millor lletra de cançó en llengua catalana. La cançó guanyadora és el seu primer single anomenat "Volia Volar", feta amb la col.laboració del també cantautor i amic seu Pedro Javier Hermosilla. Així doncs, els que encara no conegueu a l'Albert, us recomano que us passeu per la FNAC a comprar el seu disc, i entreu a la seva pàgina web albertfibla.com.

NO ES LO MISMO

Doncs sí, no es lo mismo sentir com canto el "corazón partío" a la dutxa que sentir com el canten a l'uníson 18.000 persones. Senzillament espectacular. Dimarts vaig ser al Palau Sant Jordi al concert que va donar Alejandro Sanz. No havia anat mai a cap concert amb tanta gent. Els últims que recordo eren de Oasis i Blur amb "només" 8.000 espectadors. Com podeu veure, els meus gustos musicals són del tot més variats: des d'Alejandro Sanz, passant per Carlos Jean, Gossos, Wallflowers, Bryan Adams, Albert Fibla (per suposat), Eric Clapton, Rosana, Counting Crows, Presuntos Implicados, Ja t'ho Diré, Chambao, Lenny Kravitz, BabyFace, Phil Collins, Mariah Carey, Craig David, Funkstar Deluxe, Mpeople, Madonna, Javier Álvarez, Jorge Drexler, Ismael Serrano....buenu vamos, un sin fin. Per gustos colors, i jo en tinc tota la paleta. Últimament també m'està apareixent una vena flamenca que pensava que no tindria mai, gràcies al disc imprescindible del Pedro Javier Hermosilla.
Tornant al concert, va ser molt i molt emocionant. Jo m'esperava trobar-hi tot d'adolescents histèriques i em vaig trobar amb que la mitjana d'edat superava en molt els 20 anys, fins i tot m'atreviria a dir que rondava els 30 o més. Doncs simplement em va agradar molt. Va repassar gairebé totes les cançons del seu nou disc i forces de l'anterior, així com alguna vella glòria que no podia deixar, com l'esmentat "Corazón partío". Vull destacar la gran comitiva de músics catalans que porta l'Alejandro a la seva banda, com la cantat de cors Txell Sust, o el guitarrista i el pianista (no em feu dir com es diuen, m'agrada l'Alejandro Sanz, però no arribo a ser tant freak per saber-me els noms dels músics!). Uns músics molt bons, sí senyor. Es nota que té pasta... En fi, vaig tenir una nit molt agradable. No sé perquè, però em vaig emocionar al veure tanta gent....amb l'edat m'estic tornant un sensibleru de collons....Aupa Alejandro!

RENFE: Això sí que és la vida en directe

Sí, ni grans hermanos ni buses ni hòsties. La vida en directe és Renfe. És un lloc on veus riure, plorar, emocionar-se, amor, baralles.....de tot! Jo a rodalies, a no ser que porti música, sempre estic parant la orella. El gran Hermano de veritat, escoltar les històries dels demés. Sí, díguem xafarder...doncs sí. Una manera com una altra de passar el temps fins a arribar a la destinació. És que hi ha moltes vegades que porto llibre per llegir, però amb lo que crida la gent (sobretot la que parla pel mòbil) és impossible concentrar-se en molts moments. Així em dedico a escoltar, això sí, dissimuladament. La putada és que hi ha vegades que et poses tan a la conversa que a vegades et vénen ganes d'intervenir!!

Avui he vist plorar una dona que agafava el tren per anar a l'aeroport, una noia que no parava de riure amb les tonteries del seu nòvio, un doctor que parlava amb el seu pacient.....la vida en directe! I cada dia, depèn de lo rutinari que siguis et trobes a la mateixa gent, amb el que pots seguir les seves històries. Però la gràcia és que cada dia tens actors diferents. Així que pots escollir cada dia què t'interessa, si evadir-te amb els walkmans, o veure una obra de teatre amb escenes reals. Renfe, el veritable Gran Hermano. (Aquest cop no inauguro un club de fans de renfe, més que res perquè és una putada haver de fer una hora de tren diària per arribar a la feina i això no m'agrada ;). Ara, al mal temps bona cara i Siempre Positifo!!!!).

El Fòrum: conclusions

Ja he anat al famós Fòrum Barcelona 2004. Concretament ahir de 5 de la tarda fins la 1 que van tancar. I mira, que voleu que us digui, la meva conclusió és que em va encantar! Trobo que és una idea nova, a la que ningú està acostumat, on hi ha espectacles i exposicions i on pretenen conscienciar una mica del mal que li estem fent al planeta i a les persones que viuen en ell. I trobo que ho fan amb força encert. Potser tal com diu en Frik moltes vegades són coses en les que els ciutadans normals no podem fer res per solucionar, que ho hauríen de fer els polítics. Doncs aquí és on resta el poder del poble, el granet de sorra que podem donar és en saber escollir bé els polítics.

Però tornant al Fòrum, està farcit d'espectacles que, sobre gustos no hi ha res escrit. Suposo que tot està amb la predisposició que hi vagis, i jo sempre estic obert a tot! El problema és potser en la interpretació d'aquests, però com a tot espectacle la riquesa està en les diferents interpretacions. Potser s'haurien d'explicar d'alguna manera el simbolisme del que es vol explicar perquè s'entenguéssin millor (es pot trobar informació a la web del Fòrum). Així doncs vaig veure el gegant dels 7 mars, que em va agradar molt. També els fantòtems una estoneta, però està més indicat als nens i no hi vaig estar massa. A més d'espectacles de carrer i un concert de música i balls africans.
Però el que més em van agradar van ser les exposicions. Generalment volen expressar unes poques idees, però ho fan, al meu entendre, d'una manera directa i senzilla que t'atrau l'atenció. Potser hi ha moltes dades i no en diuen fonts d'on les han tretes però la funció que tenen és la de conscienciar i crec que la compleixen. De les 4 grans exposicions, els guerrers de xin xan, veus, habitar el món i ciutats cantonades em vaig quedar sense veure potser la que a priori crida més l'atenció: la del xin xan. Però hi havia una cua ahir de potser 2 hores per entrar, així que vam desistir per poder anar a veure més coses on segur hi hauria menys gent. Així doncs, el meu rànking de les exposicions seria: Or-Habitar el món; Plata-Ciutats Cantonades; Bronze-Veus. Encara que costa de fer, perquè les 3 em van agradar molt. Habitar el món et fa reflexionar molt. Tampoc m'oblido de l'espai de la Haima, on hi ha com mini-exposicions que tracten diferents temes per a pensar-hi. En fi, que crec que el fòrum és com un gran museu, amb l'afegit dels espectacles (dels diàlegs ni idea perquè em sembla que s'ha de pagar per entrar i no m'emociona massa la idea ;)). I en definitiva, que em va agradar molt. Quan a organització i estructures també trobo que està molt bé, hi ha forces lavabos que estan nets i els elements arquitectònics al meu parè són força macos. Ara, s'hi ha d'anar amb calçat còmode. Vaja, com si s'anés a Port Aventura. Em van quedar coses per veure, com el circ, els guerrers, l'arbre de la memòria, moure el món....en fi, masses coses, així que és possible que m'hi torni a apropar algun dia abans que s'acabi. Obro el club de fans del fòrum....;)...ja sé que no s'hi apuntarà massa gent....però "buenu"!

Bandes rugoses o muntanyes rocoses¿¿??

Des de la força recent invasió que va patir el nostre país per part de les afrancesades i ara arxiconegudes rotondes, no havíem tingut cap proliferació semblant: la de les bandes rugoses. N'hi ha per tot arreu i de molts tipus diferents, amb un objectiu a complir com és el fer reduir la velocitat. Les primeres que van sortit eren bandes sonores, aquelles que únicament són planes i al passar per sobre sens un sorollet. De seguida es van adonar que allò no servia per res, a més que es desenganxava cada dos per tres (=6). Després han arribat ja les bandes rugoses més grans: un entaforament de ciment o el que sigui d'alçada considerable pintat de color blanc, que et fa frenar gairebé fins a posar primera si no vols quedarte sense rodes. I per últim han arribat les mega-bandes, que jo anomeno. Que són aquesta espècie de muntanyetes enormes que estan proliferant amb una velocitat superior a la de la llum que si passes una mica ràpid o no les veus et quedes sense cotxe directament. Doncs jo poso sobre la taula que tot forma part d'una conspiració. Crec que l'objectiu principal és trencar les suspensions dels cotxes i que tot és una confabulació amb els mecànics i contructors de suspensions per guanyar calers. Apa, "ahí queda la cosa"! A veure si ens dediquem a arreglar segons quins carrers i deixint-se estar de les muntanyetes, que anirem molt millor.
Firmat: SSCMA (Sindicat de Suspensions de Cotxes de Més de 5 Anys)

Atenes 2004 (II)

Quins comentaristes tu....es inaguantable...no n'hi ha un de bo. Després de tragar-me la majoria dels esports, no hi ha cap comentarista que m'hagi semblat correcte. Desde els de judo amb el seus "Ipon!ipon!!No!! Ha marcado wasabii!!", com si tothom sapigués com funciona el judo! I el colmo del colmo és la gimnàstica. Aquella dona és insuportable. Sempre troba que tot està mal fet! "Ui, ha girado el dedo meñique del pié izquierdo! eso le restará 2 puntos"! Fins i tot respirar treu punts! I la de doma dels cavalls?? no s'adonen que aquests esports minoritaris no són coneguts per la majoria de la gent i no sabem de què van? no podríen explicar una mica com es puntua i quines coses s'han de fer?Senyors de TVE, no podríem anar pensant en renovar els comentaristes d'esports?? També vull mostrar la meva enooorme disconformitat amb els comentaristes del bàsquet. A part de que no donen ni un pesic d'emoció, porten a un tècnic que, segons el meu parè, s'hauria de dedicar a comentar la part tàctica del partit i coses puntuals, i que no se sap com, es converteix en el comentarista principal sense deixar parlar a l'altre. Quin plasta de tio!! Amb un to de veu de professor d'universitat a les 8 del matí, que fa adormir fins i tot a una vaca, en definitiva, unes retransmissions aborridíssimes. Això és el que aconsegueixen. Per cert, quin robatori al partit de bàsquet. Els nois van fer un molt bon partit. Els de les dues seleccions, però lo dels àrbitres no té nom. per començar, els àrbitres eren un australià i un mexicà, països amb una extensa tradició basquetbolística (en to irònic, sí). No es poden pitar els partits que juguin els EUA amb normes NBA quan les olimpíades estan fetes amb normes FIBA. Però es clar, no pot ser que la gran potència del món no tingui accés a les medalles en un esport en el que són els millors del món. Apa, doncs, que això ja s'acaba.....les pròximes a Pekín.