Atenes 2004

És divertit d'encendre la televisió i trobar esports a totes hores. I esports que normalment no mires ni et desperten massa interès es converteixen en esports a seguir i amb emoció. Jo per exemple, sempre que hi ha esdeveniments d'aquests em miro l'handbol com si fos el meu esport preferit. O el volei platja. Fins i tot el judo, i mira que no n'entenc res de res...o paren d'agafar-se i donar-se patades i de cop els àrbitres comencen a donar punts perquè han fet un Yuko o un no sé què. És macu si més no. Curiós que encara no he vist cap partit de futbol. He vist bàsquet masculí i femení, voley, tir, judo, handbol, tenis... El més curiós és l'emoció que tens. encara que no sigui ningú del teu país. Només per la cara que fan d'esforç i la il.lusió que els fa guanyar ja t'emociona. A mi m'encanten els jocs olímpics. Trobo que potser s'haurien de fer més sovint. O potser no, que sinó perdrien màgia. Ha de ser molt gran per un esportista arribar als joc olímpics en representació del seu país. T'has de sentir important de collons. És potser per això que m'ho miro amb tanta devoció, m'agradaria sentir-me important per ser un esportista d'elit, t'has de sentir orgullós que no hi deus cabre en dues camises juntes. I si et penges una de les medalles encara més.
I quina gràcia em fa la dualitat de les medalles. Depenent de quin esport, obtenir una medalla de bronze et fa sentir molt millor que obtenir-ne una de plata. Per exemple, en atletisme, una medalla de plata és molt. Però en un esport d'equip com per exemple el bàsquet, si guanyes la medalla de plata significa que has perdut la final, i marxes amb una cara de tonto i amb llàgrimes als ulls; en canvi els que guanyen la de bronze, òstia, tant contents!! El que sí realment és la gran putada és quedar 4art. Apa, fundo el club de fans dels JJOO??....no sé no sé......:P

Principio de Incertidumbre

"En 1927 un matemático formuló el principio de incertidumbre, venia a decir algo así como que nada se puede predecir con exactitud; siempre queda un margen de incertidumbre en el conocimiento humano y en ese margen yo siempre pensé que estaba la música, las canciones. El principio está relacionado con el hecho de que el observador, por el mero hecho de ser testigo, influye en la realidad que está observando, la altera, introduce una variable de indeterminación." Aquesta és la forma de presentació de la cançó i del disc d'Ismael Serrano, Principo de Incertidumbre. Ja n'he parlat altres cops al blog, però aquesta tarda m'he estat remirant el dvd i tinc ganes de recomanar-lo a tothom que no el conegui. Crec que és un compositor impressionant i que fa una música molt i molt bona, molt dolça i que ve de gust escoltar-la a qualsevol moment.
Bueno, que la notícia està en que ja se sap que l'Ismael treurà nou disc a la primavera, que ja estic esperant amb candeletes. Disc en el qual hi haurà una cançó anomenada Fragilidad, dedicada a les víctimes de l'atemptat de l'11-M a Madrid. Ja tinc moltes moltes ganes de tenir-lo, mentre em conformaré amb els seus 5 discs anteriors. Ara que ho he posat de moda, inauguro el club de fans d'Ismael Serrano de Vilassar de Dalt (perquè és possible que el de Catalunya ja existeixi :P).

M'encanta l'IKEA!

Així com a d'altra gent el posa dels nervis, a mi m'encanta anar a l'IKEA. I rarament que hi vaig és a comprar alguna cosa, perquè de moment encara no haig de comprar mobles, però tot arribarà. Doncs m'agrada moltíssim això de tenir totes les coses allà ben posadetes, com si es tractéssin d'habitacions reals.Sempre em venen ganes de comprar-ho tot! A molta gent li disgusta, perquè ha de seguir tots els passadissos per arribar al final, o perquè hi ha massa gent. Doncs a mi m'encanta!I anar seient a totes les cadires i sofàs de les habitacions, i anar criticant totes les distribucions i mobles. I el que més m'agrada són aquelles mini-casetes que fan com a demostració d'aprofitació d'espai, que en 25 metres quadrats t'hi entaforen una cuina, un saló, un lavabo y una habitació! Algunes amb més encert que d'altres, també s'ha de dir, però estan molt ben aconseguides. I penses, osti, quan m'hagi de comprar coses al meu pis, m'hi hauré de passar hores aquí....potser d'aquí ve la gent que no li agrada...perquè ja hi han passat moltes hores ;) Tinc amics que tenen gairebé tot el mobiliari d'IKEA...i osti, no sé si serà de molt bona qualitat, però goig en fa. Espero amb candeletes el dia que hi hagi d'anar a comprar i no a mirar, perquè significarà que tinc pis...encara que segur que em costarà més d'un disgust alhora de comprar un moble o un altre :P!! Apa, fundo el club fans IKEA Catalunya. Qui vulgui, està convidat!

Fòrum Barcelona 2004

Ja s'han sentit moltes coses del fòrum la majoria d'elles dolentes. Doncs ara toca el moment d'anar a veure què tal en persona. Tot i les crítiques negatives tinc ganes d'anar-hi. Així que m'agradaria que gent que hi hagi anat em recomani quines coses s'han de veure i quines no valen la pena, ja siguin espectacles, exposicions, instal.lacions... Tinc forces preguntes.....Lo dels "guerrerus de Xin Xan" s'ha de veure? o puc dedicar el temps a una altra cosa? Pel que m'han dit em faré un fart de caminar, així que ja aniré preparat. Et deixen sortir del recinte i després tornar a entrar? La zona de banys aquella que s'havia de construir, amb una illa i una piscina d'aigua salada i no sé quines collonades més, és accessible? és a dir, em puc dur el banyador? S'hi fan moltes cues? Suposo que deu ser millor anar-hi en un dia de cada dia. I el menjar és tant car com es diu? millor m'enduc carmanyola i bocata :P?? No ho sé, prego a tothom que hi hagi anat (la gent que no hi hagi anat que no m'intenti fer desisitir, perquè hi aniré. A més, no m'agrada que es critiquin les coses sense haver-les vist) em doni la seva opinió i els seus consells per passar un dia al fòrum. Gràcies per avançat!

Trobada nocturna amb els mossos

Hora: Aproximadament la 1 de la matinada. Lloc: Rotonda de Montgat que enllaça amb la N-II.
Estat del conductor: perfecte estat de revista, i com la SanMiguel (0,0).
Em paren molt tranquilament amb el "pirulo tropical" lluminós. Transcric la conversa:


Mosso: Bona Nit.
Jo: Molt bona nit.
Mosso: Cap on es dirigeix si us plau?
Jo: Cap a Vilassar de Dalt.
Mosso: Que viu allà vostè?
Jo: Sí.
Mosso: D'acord, ja pot continuar.
Jo: Gràcies, bona nit.
Cullons, tanta amabilitat m'ha sorprès. No és que m'hagin mai tractat malament quan m'han parat (pocs cops), però no sé, m'ha sorprès. I també m'ha agradat que em parlés en català mira. No sé, coses meves. La cosa està en que, i què passa si vaig cap a un altre poble? que no em deixen passar? o si no hi vic allà on em dirigeixo? em diran que me'n vagi cap a casa meva? I no saben que la gent menteix? Li podria haver dit que anava a Palafolls. No ho he acabat d'entendre massa, suposo que devien buscar a algú. O potser és que s'aborreixen i per fer alguna cosa doncs van parant a gent. Perquè no feien cap control d'alcoholèmia. Que no estic dient que no ho facin, que em sembla molt bé. El que passa que no sé quina funció tenen aquestes parades suposo que rutinàries. Si hi ha algú que sàpiga del tema i me'l pugui explicar, estaré encantat de llegir-lo. Últimament estan per tot arreu, cosa que em dóna seguretat per una banda, però també inseguretat per l'altra. Perquè si n'hi ha tants de mossos i de controls, serà perquè busquen algú. Bueno pos això, que.....bona feina mossos! Amb gent així "hasta" dóna gust parar-se. :D

Que bruts són els teclats!!

Sí, són mooolt bruts. A part de la merda a les tecles, "lo mejor se esconde en el interior" :D. Pels que no ho hagueu fet mai, agafeu ara mateix el vostre teclat, doneu-li la volta i remeneu una mica. Veureu la de merda que poden arribar a acumular aquests imprescindibles estris. Avui hi he trobat des de pols, una quantitat de pèls brutal, molles de galeta i fins i tot un troç d'ungla!!....Sí és una mica porc, però em mossego les ungles i a vegades alguna s'escapa :P, algun defecte havia de tenir :P! Per quan dissenyaran un teclat que sigui una mica més net? No crec pas que sigui tan complicat....i fer-lo d'alguna manera perquè no es faci malbé si t'hi cau a sobre una mica de coca-cola. No sé, alguna espècie d'impermeabilitat, que el puguis rentar diguem posant-lo sota l'aixeta.....no sé....paranoies meves tu ;). (Ei, si hi ha algú que sap que ja s'ha inventat alguna cosa d'aquestes que m'ho digui!). Mentrestant seguirem fent el xa-ka-xa amb el teclat de tant en tant i netejant després la taula. Ah, i si algú el neteja d'alguna altra forma més eficaç, que també m'ho faci saber!!!

Decepcionant debut de TNT

No puc deixar d'estar molt i molt decepcionat amb el nou programa de Tele5 TNT, presentat pel Jordi González. La veritat és que tenia la esperança que fós alguna cosa diferent al que s'havia fet fins ara, amb ritme i perquè no enganyar-nos, que s'assemblés una mica al Vitamina N. El meu veredicte és una decepcionant DECEPCIÓ, valgui la redundància. I em poso a escriure a aquestes hores perquè m'ha emprenyat a part de decepcionar-me.
En començo a tenir els ous plens de Tele5. L'únic que fa és fer pseudo-programes del cor i realimentar-se ells mateixos traient talls i parlant seeeempre dels mateixos temes, i la cosa un rato està bé, però ja cansa. Fins i tot per un freak com jo que moltes vegades ho mira. Però ja les coses passen de taca d'oli. L'únic que fan és fer el mateix programa canviant els presentadors i col.laboradors, i em sembla molt patètic; a part de treure famosets, personatgets i gent que vol guanyar pasta dient que ha tingut sexe amb jo què sé qui, que també, quina birria de concepte de televisió. Al matí Día a Día, després el Tomate i l'A tu Lado i ara també la mateixa merda al TNT. Suposo que deu ser exigències de la cadena, però m'és igual, és una merda.
Oooh!!I com m'emprenya quan la gent comença a cridar-se els uns als altres i no s'entén res!!!És que els donaria un cop de puny a cada un. I insultant per tot arreu sense venir "a cuentu". No hi ha ningú capaç de moderar i donar la paraula perquè la gent opini i digui tot el que ha de dir?? És que sinó els espectadors no entenem res del que es diu collons!!
I potser molta gent pensarà, collons, si no t'agrada doncs no ho miris. Però és que no foten res! A Antena3, a part dels Simpsons i el Príncipe de Bel-Air (que com vaig dir al post anterior, n'estic ja fins als webs de refregits) tampoc hi ha res que valgui la pena. La primera no la miro ni de conya, i La2 tampoc. I la meva, TV3, doncs mirin, no és meva què volen que els digui, ni el K3 (encara que tinc la sort que quan no hi ha ningu a casa, o la gent dorm, tinc la possibilitat de veure el satèl.lit. Visca el Discovery Channel, el canal Viajar, el National Geographic i fins i tot el Cosmopolitan).
Res, que estic molt indignat amb el que he vist aquesta nit. No m'ha agradat gens, potser hi tenia masses esperances dipositades, pensava que amb el Jordi seria diferent, que faria un programa més "seu". No m'ha agradat res. La forma de començar el programa ha sigut molt.....no sé, lletja. No ha presentat als col.laboradors com crec que s'hauria d'haver fet, que d'altra banda, han tingut molt poca participació; entra de cop amb una entrevista al Segura i al Flo i de cop se succeeixen els col.laboradors que desapareixen del plató sense ser ni despedits....Puaaj, no ho sé, crec que me'n vaig a dormir a veure si demà estic més tranquil i ho veig diferent.

Refregits estiuencs

Tal i com es veu al meu "meravellós" montatge (sí, és molt patillero), arriben els "Refritos televisivos veraniegos"; és a dir, les repeticions de tots els programes que s'han fet durant l'any, per estalviar-se pressupost. Doncs no hi estic massa d'acord. El motiu principal pel que es fan aquests refregits és que diuen que la gent no mira tant la tele i no els surt a compte. Collons, mentiraaa! Com deia en Palomino! La gent que no pot marxar de vacances encara la mira més la tele (bueno, ara pensant-ho, potser amb la merda que hi fan no).I tota la gent que ha vist la tele "durant la temporada", perquè s'ha de tragar altre cop el mateix? I el meu mitjà preferit, la ràdio, tampoc se n'escapa. Jo que sóc un consumidor de ràdio molt assidu, i hi estic totalment en contra. És com si no hi haguéssin suficients professionals per suplir o fer programes d'estiu!! Que de gent a la Inem n'hi ha massa!! Penso que en època estival s'hauria de donar oportunitats a nova gent de sortir a la palestra i demostrar del que són capaços, i això també proporcionaria a l'espectador o oïdor noves cares i veus, que sempre és d'agraïr. Vamos, que estaria tot molt més repartit i potser es trobarien molt bons professionals. Com a universitari acabat de sortir del forn com qui diu, veig les oportunitats que es tenen de treballar del que un realment vol i són poques. I si a més, a la gent li treuen feina les repeticions d'altres coses ja és el colmo.
D'un que s'haurà de "tragar" moltes repeticions aquest estiu. :(

Reposen el Príncipe de Bel-Air!

Je je. Em declaro fervent seguidor d'aquesta sèrie. L'he vist tants i tants cops i em segueix fent gràcia. Potser sóc un freak, po fale, però a mi em segueix agradant. La reposen de 13 a 14h a Antena3. Sí, ja la tenen una mica cremadeta...:D. Sort que no els dóna per posar l'Urkel, perquè aquell sí que no el podia suportar ja a la última època. Però en Will Smith sempre m'ha agradat i des d'aquella sèria l'he seguit en totes les cosetes que ha anat fent. Fins i tot tinc algun dels seus discs. Avui he vist la sèrie i he rigut molt. Em pensaba que passaria com aquelles sèries que de petit t'agradaven i després de grans les mires i veus que eren una merda, doncs en aquesta no m'ho he trobat. He trobat que encara té gags divertits. El que sí que es nota una mica és l'horterisme en la forma de vestir....aquells xandalls de colors llampants....però que també eren horteres llavors ;)! Apa doncs, que els que no tenim res a fer i ens agradi, ja tenim Fresh Prince per estona, i als que no, aneu-se'n als pseudo-programes del cor :P!

Què he menjat?

Aquest weekend he estat de cap de setmana a Andorra, olimp de les compres. Han caigut un rellotge, uns pantalons i una samarreta. I un cop aquí a casa ja, després de fer molts quilòmetres (i no em refereixo amb cotxe, que també) tot cansat em trobo endreçant tots els tiquets de les compres. I de sobte em trobo amb això de la foto. Collons!! Què he menjat!! ;)

Masses vacances aborreixen

Tenir masses vacances és contraproduent. Acabes per aborrir-les. Arriba un moment en què ja no saps què fer i caus en una rutina d'aborriment. La primera setmana sí que és gratificant, fins i tot la segona. Però a la tercera setmana sense fer res ja et comences a mossegar les ungles dels dits dels peus. En teoria és una època on pots aprofitar per fer coses que quan estàs treballant o estudiant no pots fer, però la meravellosa llei de Murphy fa que no recordis res del que puguis fer. Crec que seria una bona cosa que ens apuntéssim en algun paperet coses per fer a les vacances, perquè després et trobes sense idees i t'aborreixes. O arriba el gran enemic de les vacances: la mandra! Sí, la mandra! Quan no se t'acut res per fer, doncs t'aborreixes, però quan se t'acut, després apareix la mandra per desviar-te de les teves intencions de fer. Jo ja estic aborridíssim a casa, he fet de tot. Llegeixo, toco la guitarra, escolto la radio, estic hores a internet, mira la super tele de l'estiu....però ja no puc més, n'estic fins als webs. Tinc moltes ganes d'anar a treballar.
Mentre espero, tinc l'únic consol que, com que Internet és la finestra al món, a vegades trobo coses interessants (la majoria de vegades no, i quan arriba el moment que estàs davant l'explorer i no saps quina adreça teclejar, vol dir que has acabat els teus recursos, apaga l'ordinador; és causa de les vacances, a mí m'està passant molt sovint ja). Ara, la cosa interessant. És una pàgina web que t'ensenya anglès. No és ni molt menys la típica pàgina dolenta que després et fa pagar i no sé quines coses (si vols tenir els continguts guardats sí que els pots comprar un cd o no sé què). Però bueno, que és una pàgina on hi ha cursos, exercicis, repassen gramàtica i on fins i tot, hi ha listenings que pots fer i després autocorregir-te les preguntes. Per gent que vulgui repassar una mica d'anglès no va gens malament. La pàgina és La Mansión del Inglés. Apa, si trobo alguna cosa més, ja avisaré, però estic tant aborrit que apagaré una estona el PC.

M'agrada el Jordi González

És un dels presentadors que més m'agrada. És un gran comunicador, i crec que el seu punt fort és que transmet sobretot, una gran honestedat, naturalitat i sinceritat, i això fa que els programes que fa (a banda de la casa de tu vida, que el fa per calers, ell mateix ho ha dit) siguin frescos, divertits, naturals i enganxin a l'espectador. Té el seu estil propi, que el fa molt personal i a mi m'agrada. El programa que fa a CityTv (Vitamina N), que per cert i desgràcia s'acaba :(, és una mostra del que a ell li agrada, fa el seu programa, amb les coses que ell vol i amb el seu criteri, i és genial. El dia 20 estrenarà a Tele5 un "latenight", que intentarà fer el més semblant possible a Vitamina N, però no serà el mateix. No li permetran la llibertat que té per fer el seu programa, però no dubto que serà bo i que agradarà. Es veu que també s'endurà alguns dels col.laboradors que té ara, així que es garanteix que a les càlides nits d'estiu tindrem una bona alternativa per veure la TV. Al setembre, quan s'acabi aquest programa a Tele5 perquè tornarà el Sardà, ell marxarà de vacances a Austràlia per un període llarg (crec haver sentit que prop de 2 anys). Jordi, t'estarem esperant!

CINEMA - Shrek 2

Imprescindible anar al cinema a veure aquesta pel.lícula. És molt divertida i segueix en la línia de la primera trencant els tòpics dels contes de sempre. S'afegeixen personatges nous (com el gat en botes, doblat per l'Antonio Banderas) que donen a la història més ritme i en fi, que rius moltíssim. Jo m'hi vaig acostar en divendres en sessió golfa i el cinema estava ple! I la pel.lícula s'ho val. Es fa molt i molt curta i surts amb un gran regust de boca. Ahir veient-ne un reportatge pel C+, ja van dir els creadors que ja estàven pensant en la tercera i la quarta part....en treuran calerada! Però mentre segueixin aquest nivell, aniré a veure-les totes! Us la recomano!

Anyoro el meu AX!

Sí. Fa ja prop també de 6 mesos que em vaig haver de desfer del meu AX per qüestions de salut. Seves i meves: ell s'estava morint poc a poc, i jo si no me'n desfeia segur que em moria algun dia d'aquests a la carretera. Però osti....hi ha moments en que sí, em poso a pensar en ell i en tot el que hem passat junts. En aquells dies que no volia arrencar, que necessitava "carinyu", li acariciaves suaument l'starter, movies amb firmesa aquell canvi de marxes, aquella sensació com d'anar en vaixell en les rotondes....era com si surquessis l'asfalt (per això, de tant surcar, quan li mullaves el càrter, el pobrissó no es volia arrencar fins que no el tingués sequet del tot, ai, vells records!!). Anyoro aquell volant, tot primet i gran ell, aquella inexistent direcció assistida i els seus pre-frens (perquè havies de frenar 30 segons abans que els cotxes normals). Tenia una acceleració molt maca, i un aire condicionat al número de finestres que duies obertes). També anyoro aquelles enganxines dels càmpings i aquella facilitat amb què entrava a tots els llocs per aparcar (això no és conya!). Els meus ninotets que hi havia pel cotxe també el feien molt acollidor, i sobretot la seva radio amb cd. Una de les seves millors característiques sens dubte. Aiiiiish.....i només qui hagi tingut un AX sabrà del què li estic parlant. Fins i tot després del temps li trobes bellesa estètica. En fi, teníem una bonica relació d'amor que va morir, perquè jo me l'estimava. Menteixo, jo me l'estimo. T'estimo molt AX meu. Allà on t'estiguis, que sàpigues que et trobo molt a faltar.

6 mesos de blog!

Avui fa exactament 6 mesos que aquest blog va començar a funcionar, així que FELICITATS!!. Potser no he escrit tant com voldria, aquests últims mesos han estat durillus, però bueno, la cosa torna a reactivar-se, seguiré mentre hi hagi forces i temps ;)!

HOTMAIL DONARÀ 250MB GRATUÏTS!

Cullons la que s'està liant amb el correu gratuït. Fa no massa, Google va treure un servei, el Gmail, que dóna als usuaris 1GB d'espai per guardar el correu electrònic, amb una nova filosofia perquè no hagis d'esborrar mai cap email. Aquestes comptes de Gmail, encara no estàn a l'abast de l'usuari, només en fase de proves i reparteixen invitacions. No em diguis com s'aconsegueixen, però jo, gràcies a l'amic Pere de pQs n'he aconseguit una. Ja us diré què tal funciona.
Ara, fa pocs dies, Yahoo anunciava el canvi dels seus 6MB gratuïts (que ja eren una quantitat notable, en comparació amb els 2MB fastigosos que dóna hotmail) a 100 MB i a la possibilitat d'enviaments de fins a 10MB. Gran canvi sí senyor!Més d'un conec que se'n va fer una d'adreça de Yahoo. Doncs els usuaris de hotmail no patiu!! Hotmail donarà a partir del juliol 250MB d'espai gratuït (notícia recollida gràcies a la web d'Eines! d'es don en podreu treure més informació si us interessa). Així m'agrada home! Que les baralles suposin per fi un benefici per l'usuari!!!!Tant de bo passés amb tot això, que en sortíssim guanyant nosaltres! 250MB són moltíssim!!Així doncs, a l'espera que arribi, seguirem intentant tenir el hotmail buidet, i jo ja aniré fent servir la meva Gmail ;)!

Revetlla de Sant Joan

Ja és aquí altre cop la revetlla de Sant Joan. Ja tornem a tenir aquí els petards i les coques. A mi personalment no m'agraden els petards. No sé perquè, però a mesura que m'he anat fent gran no els trobo gens la gràcia, és més, arribo a odiar-los. De petit en tirava, és clar, però també era d'aquells cagadets que mai havia encès un petard amb la mà i després llençar-lo. Sempre el deixava a terra o on fós i marxava com una esperitat a amagar-me no fós cas que passés alguna cosa. Sempre he sigut molt poruc alhora de fer coses que em poden suposar un perill físic (i també psíquic, aquí on em llegiu, encara no he entrat al famós "pasaje del terror" del tibidabo, bàsicament, perquè era un cagat de merda. Ara fa temps que no hi vaig i potser tampoc hi entraria). Una altra cosa molt diferent són els focs d'artifici, que això sí que m'agrada molt. Macu, i en principi sense cap perill si estàs a una distància prudencial. I les coques, també m'agraden. Però sóc d'aquells que els treu allò que diuen fruita. Aquelles coses de colors que hi ha per sobre, que sempre acaben al plat de mon pare (que s'ho fot tot). Ara no fa massa em vaig assabentar que allò verd és meló. Qui ho hagués dit. Bueno, hi ha debat sobre aquest tema, perquè també es diu que és la pell de la síndria. No sé, cosa rara, però crec que deu ser meló. Si hi ha algun bloggero pastisser i m'ho pot aclarir, doncs una cosa més que sabré.
Respecte a la festa, des de fa uns anys vam decidir que és una de les pitjors nits per sortir de "picos pardos". Totes les festivitats com aquesta, o la de cap d'any, s'estan convertint en un abús en els preus, per estar anxovats en un lloc on no pots ni estar tranquil ballant i parlant amb els amics. És així que amb el grup d'amics tenim la sort que un amic té una casa on podem celebrar la nostra festa i fem un bon sopar vora la piscina, per un preu molt més raonable mengem de conya amb truites fetes de la mama, embotits i begudes (i sense petards). I després un banyet a la piscina per rematar. Vamos, de conya i un Sant Joan menys. A veure quin dia de Sant Xavier es pot fer també una festa així.....quina enveja.....Els joans són de les poques persones que ningú s'oblida de felicitar! Bona revetlla a tothom!

Metrosexual, com depilar-te sense morir

Nou terme acunyat per definir als homes que es cuiden i es preocupen per la seva imatge o, en opinió meva, en el que les dones ens volen convertir ;). La veritat és que tothom qui més qui menys es preocupa pel seu aspecte físic. I la veritat és també, que un cop ho proves, ho dic per pròpia experiència, t'és difícil deixar-ho ja que et trobes millor. Jo per exemple, ja fa 3 estius que em depilo les cames, i realment em trobo més atractiu. Fins i tot ma mare m'ho diu.
Vaig caure al principi en la trampa de fer-ho amb cera freda. Malameeeeent!de genolls en amunt no es passa!! Més que res per por d'endur-te un tros de pell a les mans. A més aquell dia vaig donar una de les millors tardes de riure sense parar a ma mare. De la cera calenta, doncs no ho he provat, però per si de cas vista l'experiència amb la freda, tampoc crec que ho provi. I després la equivocació més gran és utilitzar la archiconeguda Silkepil. Lagarto lagarto!!!! Això és un matapersones!! Potser a les dones, que no tenen tant de pèl no els fa tant de mal, o potser ja hi són més acostumades, però per mi, que sóc força pelut, és un suicidi, molt molt dolorós, així k no pases ni 3 minuts amb la màquina. Que a més irrita la òstia! Llavors què fas?? Doncs optes per la més ràpida i menys dolorosa de les opcions: la gillette. Que val a dir-ho, no fa gens de mal i quedes com el culet d'un nen. Com a contrapartida però tens que el pèl et creix de seguida i ho has de tornar a fer ràpidament. I llavors una altra equivocació?? doncs quan et torna a sortir, t'afeites altre cop, error flagrant, ja que la pell no acostumada se'n ressent. I llavors ja tens les cames irritades per 2 o 3 setmanes. Llavors has de començar a posar-te potingues i cremes a les cames perquè no semblin una brasa, i el que et costa posar-te pantalons llargs!!! perquè clar, el "rozamiento" amb uns texans és mortal de necessitat per la irritació!
Així doncs, encara no he arribat al sistema ideal, a veure si aquest any el trobo. Quins collons, amb lo bé i content que estaba jo fa 4 anyets amb els meus pèls a les cames!! Però tal i com he dit abans, ara ja no pots parar. Quan et veus més maco, et trobes fatal de l'altre manera. És com quan et canvies unes ulleres que portes des de fa temps, que no saps com podies anar pel carrer amb allò. Si algun company metrosexual o alguna noia em vol ajudar a mantenir les meves cames perfectes ("porqué yo lo valgo") i sense dolor s'agraeix qualsevol suggerència!

Després de tant de temps

Sí, sembla que ja fa molts dies que no escrivia. He fet un petit break no previst, en el que han passat unes quantes moltes coses. Primer, amb la feina no em venien ganes d'escriure, i després doncs no sé, és una mandra que algú ha d'estudiar. Perquè no és només a mí que m'ha afectat aquesta grip bloggera. Arriba un moment en que no et ve de gust, simplement, encara que hi hagi coses per escriure. Ara ja ha arribat l'estiu, la eurocopa, el barça ha guanyat la lliga de bàsquet el mateix dia que vaig quedar campió de lliga amb el meu equip de bàsquet i sots-campió de catalunya de la nostra categoria, dec pesar algun kilet més, m'he depilat les cames, hem tornat a votar (o no), s'ha obert el Fòrum, la gent ja acaba exàmens, vaig reprendre el programa de ràdio (encara que ara es tornarà a parar pel període estiuenc)...multitud de coses vamos.
He aprofitat per llegir bastant. Dels llibres de Sant Jordi he llegit "el Codigo da Vinci", "¿Arde nueva york?", "Estúpids homes blancs", "Cómo me quedé calvo", "No sé si m'explico" i estic llegint "El último Catón". D'entre ells, em quedo amb el Codi da Vinci. Realment és un llibre que et manté el fil, i la expectativa, i no et deixa. Fins al punt que el vaig llegir en 3 dies. Això sí, anant a dormir tardíssim! Enganxa molt, així que qui no l'hagi llegit, li recomano fervorosament.
I respecte a l'eurocopa...doncs estic molt desenganyat amb el seleccionador espanyol, així d'aquesta manera havent deixat a jugadors com Reyes, Mista, o Diego Tristán seguiran sense fer res, com sempre. Si arribem a quarts ja serà una sorpresa...però bueno, ho miraré mentre pugui, m'agraden aquests esdeveniments "a lo grande". Bueno, menys el Fòrum, al que encara no hi he anat, i que encara no m'han donat cap raó de pes per pagar el preu que fan pagar (per aquest preu, vaig a port aventura i almenys prenc el sol i em mullo una mica).

No m'agrada la gent amb la corbata curta

Fa ja més d'un mes que estic "treballant", i això s'ha notat, s'han racionat les meves escriptures al blog. I encara no havia fet cap comentari sobre la feina. Així ràpidament he arribat a dues conclusions: no m'agrada la gent que porta la corbata massa curta (i que no se n'adona perquè cada dia la porta curta, perquè a tothom ens pot sortir curta algun dia, però massa curta és lleig), i l'altra és que odio renfe. En molts sentits, però el més emprenyador és el de la música. Sí hem d'afavorir un nivell de "benestar", que no possin res siusplau. Que es preocupin amb indicar correctament les parades que vénen i prou. A mi no em desagrada del tot la música clàssica, però n'acabes fins als collons dels violinets que se't posen al cap i no et deixen concentrar en la lectura. Si volen ser equànims, que posin una cançó de cada estil, i així anirem tots més feliços. Ja, no és la solució, per això dic que no posin res i que cadascú es posi la música que vulgui als seus reproductors. Tornant a la feina, encara estic amb el curs de formació, és a dir, que encara no he començat a treballar realment. M'hi he trobat molt bona gent, això està molt bé. Llàstima de l'horari del curs que és de 15 a 22. I arribo a casa tardísim i ja al matí no l'aprofito per a res. També la llàstima és que amb el sou que em paguen (0€) no tinc ni per berenar. Sort que m'ho cobro en cafès i aigua, que això sí que és gratuït ;). Apa doncs, ja sabeu, la corbata, MAI per sobre el melic.