Ja he anat al famós Fòrum Barcelona 2004. Concretament ahir de 5 de la tarda fins la 1 que van tancar. I mira, que voleu que us digui, la meva conclusió és que em va encantar! Trobo que és una idea nova, a la que ningú està acostumat, on hi ha espectacles i exposicions i on pretenen conscienciar una mica del mal que li estem fent al planeta i a les persones que viuen en ell. I trobo que ho fan amb força encert. Potser tal com diu en
Frik moltes vegades són coses en les que els ciutadans normals no podem fer res per solucionar, que ho hauríen de fer els polítics. Doncs aquí és on resta el poder del poble, el granet de sorra que podem donar és en saber escollir bé els polítics.
Però tornant al Fòrum, està farcit d'espectacles que, sobre gustos no hi ha res escrit. Suposo que tot està amb la predisposició que hi vagis, i jo sempre estic obert a tot! El problema és potser en la interpretació d'aquests, però com a tot espectacle la riquesa està en les diferents interpretacions. Potser s'haurien d'explicar d'alguna manera el simbolisme del que es vol explicar perquè s'entenguéssin millor (es pot trobar informació a la web del
Fòrum). Així doncs vaig veure el gegant dels 7 mars, que em va agradar molt. També els fantòtems una estoneta, però està més indicat als nens i no hi vaig estar massa. A més d'espectacles de carrer i un concert de música i balls africans.
Però el que més em van agradar van ser les exposicions. Generalment volen expressar unes poques idees, però ho fan, al meu entendre, d'una manera directa i senzilla que t'atrau l'atenció. Potser hi ha moltes dades i no en diuen fonts d'on les han tretes però la funció que tenen és la de conscienciar i crec que la compleixen. De les 4 grans exposicions, els guerrers de xin xan, veus, habitar el món i ciutats cantonades em vaig quedar sense veure potser la que a priori crida més l'atenció: la del xin xan. Però hi havia una cua ahir de potser 2 hores per entrar, així que vam desistir per poder anar a veure més coses on segur hi hauria menys gent. Així doncs, el meu rànking de les exposicions seria: Or-Habitar el món; Plata-Ciutats Cantonades; Bronze-Veus. Encara que costa de fer, perquè les 3 em van agradar molt. Habitar el món et fa reflexionar molt. Tampoc m'oblido de l'espai de la Haima, on hi ha com mini-exposicions que tracten diferents temes per a pensar-hi. En fi, que crec que el fòrum és com un gran museu, amb l'afegit dels espectacles (dels diàlegs ni idea perquè em sembla que s'ha de pagar per entrar i no m'emociona massa la idea ;)). I en definitiva, que em va agradar molt. Quan a organització i estructures també trobo que està molt bé, hi ha forces lavabos que estan nets i els elements arquitectònics al meu parè són força macos. Ara, s'hi ha d'anar amb calçat còmode. Vaja, com si s'anés a Port Aventura. Em van quedar coses per veure, com el circ, els guerrers, l'arbre de la memòria, moure el món....en fi, masses coses, així que és possible que m'hi torni a apropar algun dia abans que s'acabi. Obro el club de fans del fòrum....;)...ja sé que no s'hi apuntarà massa gent....però "buenu"!
Estic indignadíssim amb aquest tema. I acabo de venir del lavabo i em vull desfogar. Treballo en una empresa gran, on hi ha molts empleats. I n'hi deu haver uns quants que es dediquen a fumar en un cubicle de 2x1 que està fet perquè les persones vagin a fer les seves necessitats fisiològiques. La empresa, té una sala habilitada especialment perquè els fumadors es tirin al vici sense problemes de que ningú els hi digui res. I a veure, sóc una persona no fumadora, que sí, em molesta el tabac, però no sóc dels que va dient a la gent que apaguin els cigarros als llocs on no es pot fumar, m'aguanto bastant. Però és que això em posa dels nervis. En una merda de lavabo que prou feines tens per seure, entres i sembla que abans hi hagi passat en Garci amb els seus 15 paquets. I de veritat que és molt molest en un lloc tant petit. Surts del lavabo fent ferum com si haguéssis sortit un dissabte a la nit. Que collons, no som nens petits òstia! com si estiguéssim a l'Institut i t'amaguéssis dels profes. I jo entenc el vici del tabac, però si tens una sala per fumar vés allà i no molestaràs a ningú, una mica de respecte pels demés. A més a més, els molt porcs, es dediquen a llençar la cigarreta a terra un cop acaben. Molt maco, sí senyor. I em direu, doncs canvia de lavabo quan et passi. I jo us dic, sí, quan n'hi hagi un de disponible sí, però quan la cosa és una necessitat urgent i no n'hi ha d'altre, noi no es pot fer res. Doncs "lo dicho", que els penjaria a tots pels ous per la porta de la entrada. Ja m'he quedat a gust, quin descaaans!
La cosa s'està posant sèria ja. No sé si sóc jo, la temperatura o el meu cotxe, però no faig més que enrampar-me a totes hores amb la porta-element metàl.lic del cotxe. Pero és la hòstia, perquè no és només que m'enrampi quan ho toco amb la mà "despullada", sinó tocant amb la roba incloent: samarreta, jersei i jaqueta de pell, doncs fent contacte amb el braç, traspassa la molt puta!! I sempre m'acabo enrampant! Fins i tot salten guspires i se sent un crec com els espetecs que fa el foc. Im-pressionant. I el més problemàtic és a l'hora d'acostar-me a la meva noia, que hi ha vegades que ens fem mal i tot de les enrampades que ens fem :(. Algú coneix la solució per a aquest problema?? Jo suposo que deu ser pel contrast de temperatures entre l'interior i l'exterior del cotxe o alguna cosa així...És un problema que a l'hivern sempre tinc, i de forma molt més exagerada que ningú.....quina cosa més rara tu!!I'm the electric man!!
No sé, però em sembla patètic. En la meva concepció de blog no entra el que s'hagi de fer per competir. Em sembla ridícul. Un blog és una cosa personal que la gent utilitza per expressar-se i comunicar-se i no crec que sigui motiu de convocar cap 
Sí, com deia el meu amic (o no) Buenafuente, "és que hi ha una passa". Aquests dies he estat afectat pel mític virus de la grip que no fa més que tocar els collons. Cada dos anys em passa el mateix i l'acabo agafant. Un mal de cap de la hòstia, uns mocs com per parar un tren (bueno, el trambaix també serveix) i unes ganes de dormir enormes, però d'estar ja tanta estona estirat no et pots estar quiet i no dorms. Així que he passat un pont d'allò més maco. Hem d'afegir que els reis, com sempreno han faltat a la seva cita amb els seus regals habituals (hauré de tornar a fer la carta altre cop perquè n'estic una mica fins als nassos del mateix cada any): roba (mitjons inclosos, és clar), una bitlletera i una colònia. I si a més afegim les cabronades que em segueixen fent els dentistes ja es pot dir que el cap de setmana ha sigut molt minsu, encara que sempre es tenen moments bons. Així doncs, estreno l'any amb el propòsit d'aprimar-me, aquest cop sí, 7 quilos a finals d'any. Ara, sense fer dietes ni coses estranyes. Només procurant no endrapar fins a morir com faig sempre. Crec que funcionarà ;). FELIÇ 2005!!! (i pel cul ningú me la hinc ;))
Anava a escriure aquest post abans d'anar al dentista. El tenia avui a les 4. Però he decidit esperar-me a tornar, per ratificar o no la meva opinió inicial. I sí, la ratifico. TINC PÀNIC ALS DENTISTES. I des de les dues vessants. La vessant del dolor físic i la del dolor econòmic. S'han complert les meves espectatives :(. Anem per parts:
No me n'he pogut estar ;). Avui és el primer aniversari del blog. Quan el vaig començar no vaig pensar que duraria tant de temps...m'ho prenia com una espècie de prova. Cert és que ha tingut alts i baixos (com el baixón que té ara) pero ha aguantat. Fa pocs dies el vaig tancar per temps indefinit, però pensant que havia estat a punt de complir el seu primer anyet no ho he pogut fer, així que queda reobert ;). El que sí espero és que pugui escriure amb una mica d'assiduïtat. 
"Tan maltrecho y ajado que está cerrrado, por derribo". Així és com després de bastant de temps de no actualitzar el blog dóno una señal de vida per tancar-lo per un període indefinit de temps, quan gairebé ja està a punt de complir el seu primer aniversari. La veritat és que a la feina estic masses hores davant la pantalla i quan arribo a casa el que menys ganes tinc és d'engegar l'ordinador per posar-me a escriure alguna cosa amb un mínim de sentit i interès. Gràcies a tothom qui m'ha llegit les paranoies regularment o encara que fós algún cop, i a tothom que hi ha participat. Espero amb el nou any animar-me a obrir-lo altre cop. Potser a les vacances de nadal, qui lo sá. De moment però seguiré amb la meva activitat bloguera passiva, és dir, llegint a tothom qui pugui. Besus per elles, abraçades per ells.
Aquest és un tema sobre el que fa temps que volia escriure. Mira que en són d'inútils aquests aparells. I últimament, cada cop que els faig servir m'emprenyo més. Se'n poden comentar diversos aspectes. Per començar la temperatura de l'aire que expulsen. Per norma general sempre surt CREMANT! que no hi ha qui posi la mà allà més de 2 segons seguits, i així acabes marxant amb les mans molles i havent d'eixugar-te als texans. O també hi ha l'altre extrem, que està fred, però no és tant molest. L'altre tema és el temps que aguanten engegats, que també és collonuda la cosa. Quan aconsegueixes trobar el sensor perquè funcioni, gairebé sense ni moure les mans s'apaga! Quina merda és aquesta???!!! Podrien dur un botó com el que posen als lavabos amb un temporitzador, que almenys durés 30 segons encés!!! (alguns ja ho porten, però em sembla que la nova tendència és a que no en portin, per gastar menys) I ja per acabar, el que més em molesta de tot és la distància a la qual has de posar les mans del sensor perquè s'engegui el putu aparell. Però si hi ha vegades que tens les mans dins del tub dels collons i encara s'apaga!!! D'aquí poc haurem de fotre els braços dins per assecar-nos les mans!!! Així que res, el millor i més ràpid és eixugar-se amb els texans...més guarro, però més efectiu. Perquè amb paper de water....que se't queda tot enganxat i....casi que no!!!!
M'haig de desfogar.
Després de la meva grip bloggera propiciada per la meves poques ganes d'estar davant de l'ordinador després de començar una nova feina en la que sóc davant la pantalla durant 9 hores seguides (i el fet que arribi fet miquetes a casa), reprenc la meva activitat. I la reprenc en la vessant esportiva. Collons quin Barça estem veient. Yo pensava que seria el de sempre, que fan 2 partits bons i la gent s'anima, però després res. I es veu que la cosa ya dura una mica més. Tampoc vull obrir massa la boca que sinó després el senyor Murphy em fa fotre la pota, però la cosa aguanta, i per fi tenim la extraña sensació que jugui qui jugui ho pot fer bé (llàstima dels últims lesionats...quina putada, però tenim gent del planter, o sigui que no problem!). Sembla, de moment, que els fitxatges són encertats i també les decisions de l'entrenador. I això dóna una confiança brutal als jugadors i també als espectadors.
L'Albert Fibla s'ha proclamat guanyador del premi Cerverí d'aquest any. Felicitats des d'aquí!!Aquest premi s'atorga a la millor lletra de cançó en llengua catalana. La cançó guanyadora és el seu primer single anomenat "Volia Volar", feta amb la col.laboració del també cantautor i amic seu Pedro Javier Hermosilla. Així doncs, els que encara no conegueu a l'Albert, us recomano que us passeu per la FNAC a comprar el seu disc, i entreu a la seva pàgina web 
Doncs sí, no es lo mismo sentir com canto el "corazón partío" a la dutxa que sentir com el canten a l'uníson 18.000 persones. Senzillament espectacular. Dimarts vaig ser al Palau Sant Jordi al concert que va donar Alejandro Sanz. No havia anat mai a cap concert amb tanta gent. Els últims que recordo eren de Oasis i Blur amb "només" 8.000 espectadors. Com podeu veure, els meus gustos musicals són del tot més variats: des d'Alejandro Sanz, passant per Carlos Jean, Gossos, Wallflowers, Bryan Adams, Albert Fibla (per suposat), Eric Clapton, Rosana, Counting Crows, Presuntos Implicados, Ja t'ho Diré, Chambao, Lenny Kravitz, BabyFace, Phil Collins, Mariah Carey, Craig David, Funkstar Deluxe, Mpeople, Madonna, Javier Álvarez, Jorge Drexler, Ismael Serrano....buenu vamos, un sin fin. Per gustos colors, i jo en tinc tota la paleta. Últimament també m'està apareixent una vena flamenca que pensava que no tindria mai, gràcies al disc imprescindible del Pedro Javier Hermosilla.
Sí, ni grans hermanos ni buses ni hòsties. La vida en directe és Renfe. És un lloc on veus riure, plorar, emocionar-se, amor, baralles.....de tot! Jo a rodalies, a no ser que porti música, sempre estic parant la orella. El gran Hermano de veritat, escoltar les històries dels demés. Sí, díguem xafarder...doncs sí. Una manera com una altra de passar el temps fins a arribar a la destinació. És que hi ha moltes vegades que porto llibre per llegir, però amb lo que crida la gent (sobretot la que parla pel mòbil) és impossible concentrar-se en molts moments. Així em dedico a escoltar, això sí, dissimuladament. La putada és que hi ha vegades que et poses tan a la conversa que a vegades et vénen ganes d'intervenir!! 
Des de la força recent invasió que va patir el nostre país per part de les afrancesades i ara arxiconegudes rotondes, no havíem tingut cap proliferació semblant: la de les bandes rugoses. N'hi ha per tot arreu i de molts tipus diferents, amb un objectiu a complir com és el fer reduir la velocitat. Les primeres que van sortit eren bandes sonores, aquelles que únicament són planes i al passar per sobre sens un sorollet. De seguida es van adonar que allò no servia per res, a més que es desenganxava cada dos per tres (=6). Després han arribat ja les bandes rugoses més grans: un entaforament de ciment o el que sigui d'alçada considerable pintat de color blanc, que et fa frenar gairebé fins a posar primera si no vols quedarte sense rodes. I per últim han arribat les mega-bandes, que jo anomeno. Que són aquesta espècie de muntanyetes enormes que estan proliferant amb una velocitat superior a la de la llum que si passes una mica ràpid o no les veus et quedes sense cotxe directament. Doncs jo poso sobre la taula que tot forma part d'una conspiració. Crec que l'objectiu principal és trencar les suspensions dels cotxes i que tot és una confabulació amb els mecànics i contructors de suspensions per guanyar calers. Apa, "ahí queda la cosa"! A veure si ens dediquem a arreglar segons quins carrers i deixint-se estar de les muntanyetes, que anirem molt millor.
Quins comentaristes tu....es inaguantable...no n'hi ha un de bo. Després de tragar-me la majoria dels esports, no hi ha cap comentarista que m'hagi semblat correcte. Desde els de judo amb el seus "Ipon!ipon!!No!! Ha marcado wasabii!!", com si tothom sapigués com funciona el judo! I el colmo del colmo és la gimnàstica. Aquella dona és insuportable. Sempre troba que tot està mal fet! "Ui, ha girado el dedo meñique del pié izquierdo! eso le restará 2 puntos"! Fins i tot respirar treu punts! I la de doma dels cavalls?? no s'adonen que aquests esports minoritaris no són coneguts per la majoria de la gent i no sabem de què van? no podríen explicar una mica com es puntua i quines coses s'han de fer?Senyors de TVE, no podríem anar pensant en renovar els comentaristes d'esports?? També vull mostrar la meva enooorme disconformitat amb els comentaristes del bàsquet. A part de que no donen ni un pesic d'emoció, porten a un tècnic que, segons el meu parè, s'hauria de dedicar a comentar la part tàctica del partit i coses puntuals, i que no se sap com, es converteix en el comentarista principal sense deixar parlar a l'altre. Quin plasta de tio!! Amb un to de veu de professor d'universitat a les 8 del matí, que fa adormir fins i tot a una vaca, en definitiva, unes retransmissions aborridíssimes. Això és el que aconsegueixen. Per cert, quin robatori al partit de bàsquet. Els nois van fer un molt bon partit. Els de les dues seleccions, però lo dels àrbitres no té nom. per començar, els àrbitres eren un australià i un mexicà, països amb una extensa tradició basquetbolística (en to irònic, sí). No es poden pitar els partits que juguin els EUA amb normes NBA quan les olimpíades estan fetes amb normes FIBA. Però es clar, no pot ser que la gran potència del món no tingui accés a les medalles en un esport en el que són els millors del món. Apa, doncs, que això ja s'acaba.....les pròximes a Pekín.
És divertit d'encendre la televisió i trobar esports a totes hores. I esports que normalment no mires ni et desperten massa interès es converteixen en esports a seguir i amb emoció. Jo per exemple, sempre que hi ha esdeveniments d'aquests em miro l'handbol com si fos el meu esport preferit. O el volei platja. Fins i tot el judo, i mira que no n'entenc res de res...o paren d'agafar-se i donar-se patades i de cop els àrbitres comencen a donar punts perquè han fet un Yuko o un no sé què. És macu si més no. Curiós que encara no he vist cap partit de futbol. He vist bàsquet masculí i femení, voley, tir, judo, handbol, tenis... El més curiós és l'emoció que tens. encara que no sigui ningú del teu país. Només per la cara que fan d'esforç i la il.lusió que els fa guanyar ja t'emociona. A mi m'encanten els jocs olímpics. Trobo que potser s'haurien de fer més sovint. O potser no, que sinó perdrien màgia. Ha de ser molt gran per un esportista arribar als joc olímpics en representació del seu país. T'has de sentir important de collons. És potser per això que m'ho miro amb tanta devoció, m'agradaria sentir-me important per ser un esportista d'elit, t'has de sentir orgullós que no hi deus cabre en dues camises juntes. I si et penges una de les medalles encara més.
Així com a d'altra gent el posa dels nervis, a mi m'encanta anar a l'IKEA. I rarament que hi vaig és a comprar alguna cosa, perquè de moment encara no haig de comprar mobles, però tot arribarà. Doncs m'agrada moltíssim això de tenir totes les coses allà ben posadetes, com si es tractéssin d'habitacions reals.Sempre em venen ganes de comprar-ho tot! A molta gent li disgusta, perquè ha de seguir tots els passadissos per arribar al final, o perquè hi ha massa gent. Doncs a mi m'encanta!I anar seient a totes les cadires i sofàs de les habitacions, i anar criticant totes les distribucions i mobles. I el que més m'agrada són aquelles mini-casetes que fan com a demostració d'aprofitació d'espai, que en 25 metres quadrats t'hi entaforen una cuina, un saló, un lavabo y una habitació! Algunes amb més encert que d'altres, també s'ha de dir, però estan molt ben aconseguides. I penses, osti, quan m'hagi de comprar coses al meu pis, m'hi hauré de passar hores aquí....potser d'aquí ve la gent que no li agrada...perquè ja hi han passat moltes hores ;) Tinc amics que tenen gairebé tot el mobiliari d'IKEA...i osti, no sé si serà de molt bona qualitat, però goig en fa. Espero amb candeletes el dia que hi hagi d'anar a comprar i no a mirar, perquè significarà que tinc pis...encara que segur que em costarà més d'un disgust alhora de comprar un moble o un altre :P!! Apa, fundo el club fans IKEA Catalunya. Qui vulgui, està convidat!
Ja s'han sentit moltes coses del fòrum la majoria d'elles dolentes. Doncs ara toca el moment d'anar a veure què tal en persona. Tot i les crítiques negatives tinc ganes d'anar-hi. Així que m'agradaria que gent que hi hagi anat em recomani quines coses s'han de veure i quines no valen la pena, ja siguin espectacles, exposicions, instal.lacions... Tinc forces preguntes.....Lo dels "guerrerus de Xin Xan" s'ha de veure? o puc dedicar el temps a una altra cosa? Pel que m'han dit em faré un fart de caminar, així que ja aniré preparat. Et deixen sortir del recinte i després tornar a entrar? La zona de banys aquella que s'havia de construir, amb una illa i una piscina d'aigua salada i no sé quines collonades més, és accessible? és a dir, em puc dur el banyador? S'hi fan moltes cues? Suposo que deu ser millor anar-hi en un dia de cada dia. I el menjar és tant car com es diu? millor m'enduc carmanyola i bocata :P?? No ho sé, prego a tothom que hi hagi anat (la gent que no hi hagi anat que no m'intenti fer desisitir, perquè hi aniré. A més, no m'agrada que es critiquin les coses sense haver-les vist) em doni la seva opinió i els seus consells per passar un dia al fòrum. Gràcies per avançat!
Hora: Aproximadament la 1 de la matinada. Lloc: Rotonda de Montgat que enllaça amb la N-II.