RENFE: Això sí que és la vida en directe

Sí, ni grans hermanos ni buses ni hòsties. La vida en directe és Renfe. És un lloc on veus riure, plorar, emocionar-se, amor, baralles.....de tot! Jo a rodalies, a no ser que porti música, sempre estic parant la orella. El gran Hermano de veritat, escoltar les històries dels demés. Sí, díguem xafarder...doncs sí. Una manera com una altra de passar el temps fins a arribar a la destinació. És que hi ha moltes vegades que porto llibre per llegir, però amb lo que crida la gent (sobretot la que parla pel mòbil) és impossible concentrar-se en molts moments. Així em dedico a escoltar, això sí, dissimuladament. La putada és que hi ha vegades que et poses tan a la conversa que a vegades et vénen ganes d'intervenir!!

Avui he vist plorar una dona que agafava el tren per anar a l'aeroport, una noia que no parava de riure amb les tonteries del seu nòvio, un doctor que parlava amb el seu pacient.....la vida en directe! I cada dia, depèn de lo rutinari que siguis et trobes a la mateixa gent, amb el que pots seguir les seves històries. Però la gràcia és que cada dia tens actors diferents. Així que pots escollir cada dia què t'interessa, si evadir-te amb els walkmans, o veure una obra de teatre amb escenes reals. Renfe, el veritable Gran Hermano. (Aquest cop no inauguro un club de fans de renfe, més que res perquè és una putada haver de fer una hora de tren diària per arribar a la feina i això no m'agrada ;). Ara, al mal temps bona cara i Siempre Positifo!!!!).

3 comentarios

[noieta - 11 de septiembre de 2004 - 21:09]

jo no puc gaudir d'aquest gran hermano perquè vaig en cotxe amb les finestres tancades i la ràdio o un cd però quan vaig amb bus..... vaaaale....... paro l'orella

[Frik - 07 de septiembre de 2004 - 20:23]

Doncs jo no sé com m'ho faig però acabo escoltant eles converses de l'altra gent sense voler, ja pot ser a la renfe, a un bar o a la parada del bus...és sense voler...jo no vull escoltar-los, però...m'assabento de tot el que diuen...
De totes maneres, admeto que el que no vegis a la Renfe no ho veuràs enlloc, segur!

[anigwei - 06 de septiembre de 2004 - 20:26]

Així no sóc l'únic que es passa mitja vida als trens! Porto tres anys a la R2, i tal com dius, es veu DE TOT. El que faltava per arrodonir, ja apunt de les vacances, va ser trobar-me un rumanès intimidant-me amb una navalla... vam passar de GH a una peli de suspense (Els trens que moren a St Andreu es van quedant buits, i té lo seu quedar-te sol amb un individu d'aquests prop teu).
Aquest curs toca canvi de línia, ara tocaran tres quarts de R4 (o S2 de FGC), ja vorem quines n'expliquem ;-)