Plas plas plas! Només puc que aplaudir. Ahir em vaig fer mal a les mans al concert de l'Albert Fibla. D'aplaudir i de seguir el ritme. Gran gran concert. Va ser emocionant poder cantar gairebé totes les cançons. Com deia l'Anna fa uns dies, potser els que el seguim, "l'ensabonem" una mica, però s'ho mereix. Aconsegueix un feeling amb el public molt maco. Ahir a la sala Tarantos a la plaça reial. No hi havia estat mai, i m'esperava que fós més gran.Gent entregada, col.laboradors excepcionals, entre ells en Pedro Javier Hermosilla genial i també vull fer menció del "nou component", el percussionista que crec, va sorprendre molt gratament a tothom. Va cantar totes les cançons del disc i d'altres que es guarda pel següent, prop d'una hora i mitja o més de concert. Chapeau, vamos! Albert, ja frissem per veure't a la tele i pels "puestus", presentant aquest ja nostre "Senzill", i fins al pròxim concert! (Ah, prop de mi tenia una espectadora d'excepció!, la Beth! sí sí, la d'Eurovision ;))
3 comentarios
Anna -
Peterpat -
No he escoltat res d'Albert Fibla. Quan ho faci torno i et dic què tal.
ana -
Per que a aquest disc deixa veure tota la feina que hi ha al darrere, i en directe ho diu tot. Tot el curro que porta a l'esquena s'ha de notar. Cançons pensades i treballades, músics impressionants. Lletres amb contingut que parlen del de sempre, de les sensacions que tots tenim, pero d'una manera diferent, sense caure en els topics i de manera senzilla.
Per que es bo, i ell ho sap, i nosaltres també.
Pero no li digueu que tot aixo ho he dit jo, perque no s'ho creurà.
Per cert, quin cartell mes maco, no?