No puc deixar d'estar molt i molt decepcionat amb el nou programa de Tele5 TNT, presentat pel Jordi González. La veritat és que tenia la esperança que fós alguna cosa diferent al que s'havia fet fins ara, amb ritme i perquè no enganyar-nos, que s'assemblés una mica al Vitamina N. El meu veredicte és una decepcionant DECEPCIÓ, valgui la redundància. I em poso a escriure a aquestes hores perquè m'ha emprenyat a part de decepcionar-me.
En començo a tenir els ous plens de Tele5. L'únic que fa és fer pseudo-programes del cor i realimentar-se ells mateixos traient talls i parlant seeeempre dels mateixos temes, i la cosa un rato està bé, però ja cansa. Fins i tot per un freak com jo que moltes vegades ho mira. Però ja les coses passen de taca d'oli. L'únic que fan és fer el mateix programa canviant els presentadors i col.laboradors, i em sembla molt patètic; a part de treure famosets, personatgets i gent que vol guanyar pasta dient que ha tingut sexe amb jo què sé qui, que també, quina birria de concepte de televisió. Al matí Día a Día, després el Tomate i l'A tu Lado i ara també la mateixa merda al TNT. Suposo que deu ser exigències de la cadena, però m'és igual, és una merda.
Oooh!!I com m'emprenya quan la gent comença a cridar-se els uns als altres i no s'entén res!!!És que els donaria un cop de puny a cada un. I insultant per tot arreu sense venir "a cuentu". No hi ha ningú capaç de moderar i donar la paraula perquè la gent opini i digui tot el que ha de dir?? És que sinó els espectadors no entenem res del que es diu collons!!
I potser molta gent pensarà, collons, si no t'agrada doncs no ho miris. Però és que no foten res! A Antena3, a part dels Simpsons i el Príncipe de Bel-Air (que com vaig dir al post anterior, n'estic ja fins als webs de refregits) tampoc hi ha res que valgui la pena. La primera no la miro ni de conya, i La2 tampoc. I la meva, TV3, doncs mirin, no és meva què volen que els digui, ni el K3 (encara que tinc la sort que quan no hi ha ningu a casa, o la gent dorm, tinc la possibilitat de veure el satèl.lit. Visca el Discovery Channel, el canal Viajar, el National Geographic i fins i tot el Cosmopolitan).
Res, que estic molt indignat amb el que he vist aquesta nit. No m'ha agradat gens, potser hi tenia masses esperances dipositades, pensava que amb el Jordi seria diferent, que faria un programa més "seu". No m'ha agradat res. La forma de començar el programa ha sigut molt.....no sé, lletja. No ha presentat als col.laboradors com crec que s'hauria d'haver fet, que d'altra banda, han tingut molt poca participació; entra de cop amb una entrevista al Segura i al Flo i de cop se succeeixen els col.laboradors que desapareixen del plató sense ser ni despedits....Puaaj, no ho sé, crec que me'n vaig a dormir a veure si demà estic més tranquil i ho veig diferent.
Sí, són mooolt bruts. A part de la merda a les tecles, "lo mejor se esconde en el interior" :D. Pels que no ho hagueu fet mai, agafeu ara mateix el vostre teclat, doneu-li la volta i remeneu una mica. Veureu la de merda que poden arribar a acumular aquests imprescindibles estris. Avui hi he trobat des de pols, una quantitat de pèls brutal, molles de galeta i fins i tot un troç d'ungla!!....Sí és una mica porc, però em mossego les ungles i a vegades alguna s'escapa :P, algun defecte havia de tenir :P! Per quan dissenyaran un teclat que sigui una mica més net? No crec pas que sigui tan complicat....i fer-lo d'alguna manera perquè no es faci malbé si t'hi cau a sobre una mica de coca-cola. No sé, alguna espècie d'impermeabilitat, que el puguis rentar diguem posant-lo sota l'aixeta.....no sé....paranoies meves tu ;). (Ei, si hi ha algú que sap que ja s'ha inventat alguna cosa d'aquestes que m'ho digui!). Mentrestant seguirem fent el xa-ka-xa amb el teclat de tant en tant i netejant després la taula. Ah, i si algú el neteja d'alguna altra forma més eficaç, que també m'ho faci saber!!!
Tal i com es veu al meu "meravellós" montatge (sí, és molt patillero), arriben els "Refritos televisivos veraniegos"; és a dir, les repeticions de tots els programes que s'han fet durant l'any, per estalviar-se pressupost. Doncs no hi estic massa d'acord. El motiu principal pel que es fan aquests refregits és que diuen que la gent no mira tant la tele i no els surt a compte. Collons, mentiraaa! Com deia en Palomino! La gent que no pot marxar de vacances encara la mira més la tele (bueno, ara pensant-ho, potser amb la merda que hi fan no).I tota la gent que ha vist la tele "durant la temporada", perquè s'ha de tragar altre cop el mateix? I el meu mitjà preferit, la ràdio, tampoc se n'escapa. Jo que sóc un consumidor de ràdio molt assidu, i hi estic totalment en contra. És com si no hi haguéssin suficients professionals per suplir o fer programes d'estiu!! Que de gent a la Inem n'hi ha massa!! Penso que en època estival s'hauria de donar oportunitats a nova gent de sortir a la palestra i demostrar del que són capaços, i això també proporcionaria a l'espectador o oïdor noves cares i veus, que sempre és d'agraïr. Vamos, que estaria tot molt més repartit i potser es trobarien molt bons professionals. Com a universitari acabat de sortir del forn com qui diu, veig les oportunitats que es tenen de treballar del que un realment vol i són poques. I si a més, a la gent li treuen feina les repeticions d'altres coses ja és el colmo. 
Je je. Em declaro fervent seguidor d'aquesta sèrie. L'he vist tants i tants cops i em segueix fent gràcia. Potser sóc un freak, po fale, però a mi em segueix agradant. La reposen de 13 a 14h a Antena3. Sí, ja la tenen una mica cremadeta...:D. Sort que no els dóna per posar l'Urkel, perquè aquell sí que no el podia suportar ja a la última època. Però en Will Smith sempre m'ha agradat i des d'aquella sèria l'he seguit en totes les cosetes que ha anat fent. Fins i tot tinc algun dels seus discs. Avui he vist la sèrie i he rigut molt. Em pensaba que passaria com aquelles sèries que de petit t'agradaven i després de grans les mires i veus que eren una merda, doncs en aquesta no m'ho he trobat. He trobat que encara té gags divertits. El que sí que es nota una mica és l'horterisme en la forma de vestir....aquells xandalls de colors llampants....però que també eren horteres llavors ;)! Apa doncs, que els que no tenim res a fer i ens agradi, ja tenim Fresh Prince per estona, i als que no, aneu-se'n als pseudo-programes del cor :P!
Aquest weekend he estat de cap de setmana a Andorra, olimp de les compres. Han caigut un rellotge, uns pantalons i una samarreta. I un cop aquí a casa ja, després de fer molts quilòmetres (i no em refereixo amb cotxe, que també) tot cansat em trobo endreçant tots els tiquets de les compres. I de sobte em trobo amb això de la foto. Collons!! Què he menjat!! ;)
Tenir masses vacances és contraproduent. Acabes per aborrir-les. Arriba un moment en què ja no saps què fer i caus en una rutina d'aborriment. La primera setmana sí que és gratificant, fins i tot la segona. Però a la tercera setmana sense fer res ja et comences a mossegar les ungles dels dits dels peus. En teoria és una època on pots aprofitar per fer coses que quan estàs treballant o estudiant no pots fer, però la meravellosa llei de Murphy fa que no recordis res del que puguis fer. Crec que seria una bona cosa que ens apuntéssim en algun paperet coses per fer a les vacances, perquè després et trobes sense idees i t'aborreixes. O arriba el gran enemic de les vacances: la mandra! Sí, la mandra! Quan no se t'acut res per fer, doncs t'aborreixes, però quan se t'acut, després apareix la mandra per desviar-te de les teves intencions de fer. Jo ja estic aborridíssim a casa, he fet de tot. Llegeixo, toco la guitarra, escolto la radio, estic hores a internet, mira la super tele de l'estiu....però ja no puc més, n'estic fins als webs. Tinc moltes ganes d'anar a treballar.
És un dels presentadors que més m'agrada. És un gran comunicador, i crec que el seu punt fort és que transmet sobretot, una gran honestedat, naturalitat i sinceritat, i això fa que els programes que fa (a banda de la casa de tu vida, que el fa per calers, ell mateix ho ha dit) siguin frescos, divertits, naturals i enganxin a l'espectador. Té el seu estil propi, que el fa molt personal i a mi m'agrada. El programa que fa a CityTv (Vitamina N), que per cert i desgràcia s'acaba :(, és una mostra del que a ell li agrada, fa el seu programa, amb les coses que ell vol i amb el seu criteri, i és genial. El dia 20 estrenarà a Tele5 un "latenight", que intentarà fer el més semblant possible a Vitamina N, però no serà el mateix. No li permetran la llibertat que té per fer el seu programa, però no dubto que serà bo i que agradarà. Es veu que també s'endurà alguns dels col.laboradors que té ara, així que es garanteix que a les càlides nits d'estiu tindrem una bona alternativa per veure la TV. Al setembre, quan s'acabi aquest programa a Tele5 perquè tornarà el Sardà, ell marxarà de vacances a Austràlia per un període llarg (crec haver sentit que prop de 2 anys). Jordi, t'estarem esperant!
Sí. Fa ja prop també de 6 mesos que em vaig haver de desfer del meu AX per qüestions de salut. Seves i meves: ell s'estava morint poc a poc, i jo si no me'n desfeia segur que em moria algun dia d'aquests a la carretera. Però osti....hi ha moments en que sí, em poso a pensar en ell i en tot el que hem passat junts. En aquells dies que no volia arrencar, que necessitava "carinyu", li acariciaves suaument l'starter, movies amb firmesa aquell canvi de marxes, aquella sensació com d'anar en vaixell en les rotondes....era com si surquessis l'asfalt (per això, de tant surcar, quan li mullaves el càrter, el pobrissó no es volia arrencar fins que no el tingués sequet del tot, ai, vells records!!). Anyoro aquell volant, tot primet i gran ell, aquella inexistent direcció assistida i els seus pre-frens (perquè havies de frenar 30 segons abans que els cotxes normals). Tenia una acceleració molt maca, i un aire condicionat al número de finestres que duies obertes). També anyoro aquelles enganxines dels càmpings i aquella facilitat amb què entrava a tots els llocs per aparcar (això no és conya!). Els meus ninotets que hi havia pel cotxe també el feien molt acollidor, i sobretot la seva radio amb cd. Una de les seves millors característiques sens dubte. Aiiiiish.....i només qui hagi tingut un AX sabrà del què li estic parlant. Fins i tot després del temps li trobes bellesa estètica. En fi, teníem una bonica relació d'amor que va morir, perquè jo me l'estimava. Menteixo, jo me l'estimo. T'estimo molt AX meu. Allà on t'estiguis, que sàpigues que et trobo molt a faltar.
Avui fa exactament 6 mesos que aquest blog va començar a funcionar, així que FELICITATS!!. Potser no he escrit tant com voldria, aquests últims mesos han estat durillus, però bueno, la cosa torna a reactivar-se, seguiré mentre hi hagi forces i temps ;)!
Cullons la que s'està liant amb el correu gratuït. Fa no massa, Google va treure un servei, el 
Ja és aquí altre cop la revetlla de Sant Joan. Ja tornem a tenir aquí els petards i les coques. A mi personalment no m'agraden els petards. No sé perquè, però a mesura que m'he anat fent gran no els trobo gens la gràcia, és més, arribo a odiar-los. De petit en tirava, és clar, però també era d'aquells cagadets que mai havia encès un petard amb la mà i després llençar-lo. Sempre el deixava a terra o on fós i marxava com una esperitat a amagar-me no fós cas que passés alguna cosa. Sempre he sigut molt poruc alhora de fer coses que em poden suposar un perill físic (i també psíquic, aquí on em llegiu, encara no he entrat al famós "pasaje del terror" del tibidabo, bàsicament, perquè era un cagat de merda. Ara fa temps que no hi vaig i potser tampoc hi entraria). Una altra cosa molt diferent són els focs d'artifici, que això sí que m'agrada molt. Macu, i en principi sense cap perill si estàs a una distància prudencial. I les coques, també m'agraden. Però sóc d'aquells que els treu allò que diuen fruita. Aquelles coses de colors que hi ha per sobre, que sempre acaben al plat de mon pare (que s'ho fot tot). Ara no fa massa em vaig assabentar que allò verd és meló. Qui ho hagués dit. Bueno, hi ha debat sobre aquest tema, perquè també es diu que és la pell de la síndria. No sé, cosa rara, però crec que deu ser meló. Si hi ha algun bloggero pastisser i m'ho pot aclarir, doncs una cosa més que sabré.
Nou terme acunyat per definir als homes que es cuiden i es preocupen per la seva imatge o, en opinió meva, en el que les dones ens volen convertir ;). La veritat és que tothom qui més qui menys es preocupa pel seu aspecte físic. I la veritat és també, que un cop ho proves, ho dic per pròpia experiència, t'és difícil deixar-ho ja que et trobes millor. Jo per exemple, ja fa 3 estius que em depilo les cames, i realment em trobo més atractiu. Fins i tot ma mare m'ho diu. 
Sí, sembla que ja fa molts dies que no escrivia. He fet un petit break no previst, en el que han passat unes quantes moltes coses. Primer, amb la feina no em venien ganes d'escriure, i després doncs no sé, és una mandra que algú ha d'estudiar. Perquè no és només a mí que m'ha afectat aquesta grip bloggera. Arriba un moment en que no et ve de gust, simplement, encara que hi hagi coses per escriure. Ara ja ha arribat l'estiu, la eurocopa, el barça ha guanyat la lliga de bàsquet el mateix dia que vaig quedar campió de lliga amb el meu equip de bàsquet i sots-campió de catalunya de la nostra categoria, dec pesar algun kilet més, m'he depilat les cames, hem tornat a votar (o no), s'ha obert el Fòrum, la gent ja acaba exàmens, vaig reprendre el programa de ràdio (encara que ara es tornarà a parar pel període estiuenc)...multitud de coses vamos.
Fa ja més d'un mes que estic "treballant", i això s'ha notat, s'han racionat les meves escriptures al blog. I encara no havia fet cap comentari sobre la feina. Així ràpidament he arribat a dues conclusions: no m'agrada la gent que porta la corbata massa curta (i que no se n'adona perquè cada dia la porta curta, perquè a tothom ens pot sortir curta algun dia, però massa curta és lleig), i l'altra és que odio renfe. En molts sentits, però el més emprenyador és el de la música. Sí hem d'afavorir un nivell de "benestar", que no possin res siusplau. Que es preocupin amb indicar correctament les parades que vénen i prou. A mi no em desagrada del tot la música clàssica, però n'acabes fins als collons dels violinets que se't posen al cap i no et deixen concentrar en la lectura. Si volen ser equànims, que posin una cançó de cada estil, i així anirem tots més feliços. Ja, no és la solució, per això dic que no posin res i que cadascú es posi la música que vulgui als seus reproductors. Tornant a la feina, encara estic amb el curs de formació, és a dir, que encara no he començat a treballar realment. M'hi he trobat molt bona gent, això està molt bé. Llàstima de l'horari del curs que és de 15 a 22. I arribo a casa tardísim i ja al matí no l'aprofito per a res. També la llàstima és que amb el sou que em paguen (0) no tinc ni per berenar. Sort que m'ho cobro en cafès i aigua, que això sí que és gratuït ;). Apa doncs, ja sabeu, la corbata, MAI per sobre el melic.
Plas plas plas! Només puc que aplaudir. Ahir em vaig fer mal a les mans al concert de l'Albert Fibla. D'aplaudir i de seguir el ritme. Gran gran concert. Va ser emocionant poder cantar gairebé totes les cançons. Com deia l'Anna fa uns dies, potser els que el seguim, "l'ensabonem" una mica, però s'ho mereix. Aconsegueix un feeling amb el public molt maco. Ahir a la sala Tarantos a la plaça reial. No hi havia estat mai, i m'esperava que fós més gran.Gent entregada, col.laboradors excepcionals, entre ells en Pedro Javier Hermosilla genial i també vull fer menció del "nou component", el percussionista que crec, va sorprendre molt gratament a tothom. Va cantar totes les cançons del disc i d'altres que es guarda pel següent, prop d'una hora i mitja o més de concert. Chapeau, vamos! Albert, ja frissem per veure't a la tele i pels "puestus", presentant aquest ja nostre "Senzill", i fins al pròxim concert! (Ah, prop de mi tenia una espectadora d'excepció!, la Beth! sí sí, la d'Eurovision ;))
Haig de demanar un minut de silenci. Per la millor sèrie d'humor de TV que s'ha fet mai. FRIENDS. Tot just acaba d'acabar la temporada als Estats Units (si aneu a l'emule us podeu baixar els capítols en anglès). Encara queden per arribar aquí les dues últimes temporades. La sèrie, reflexava les peripècies de sis amics de Nova York: en Chandler, la Rachel, en Ross, la Monica, en Joey i la Phoebe. Tots els personatges amb una personalitat molt definida que s'ha anat perfilant a mida que ha avançat la sèrie, però tot i això, sempre sorprenents. Les trames entre ells han sigut infinites, però mai sense arribar a fer-se pesat, ben al contrari. Des d'aquí envio els meus aplaudiments als guionistes, que han fet una feina espectacular, i també un altre pels actors, que trobo són genials, des del primer a l'últim. 
No puc deixar de comentar el partit d'ahir. Gràcies ZP!! i gràcies Ronaldinho, Kluivert, Valdés, Xavi, etc etc. Tot enllaunat com una sardina en un bar vaig poder mig veure el madriz-Barça. La primera part em vaig aborrir molt, a part d'acollonir-me bastant perquè ens en podien haver fotut 5, sort de Sant Valdés i Sant Puyol. Però la segona part, va ser una altra cosa, i el final del partit va ser un èxtasi. Tooooma moreno gol d'en Kluivert. El dedico a tota aquella gent que vol que marxi, ala! I després la genialitat de Ronaldinho-Xavi que és un dels millors gols que s'han fet mai als últims temps. I després vam perdonar molt en 2 o 3 jugades clares de gol. Quina llàstima! I també és una putada el que s'ha fet el Puyol amb l'esguinç greu de lligaments que pot ser que el deixi fora de la Eurocopa tot l'estiu. Gràcies Figo. Gràcies per auto-expulsar-te també, jo encara penso que segueixes sent soci perquè mai vas voler marxar d'aquí, et van fotre una putada i ara no pots més que actuar i fer el teu paper, però ara t'aguantes i et fots. Ah, però segueix putejant el teu club, eh? que ja ens agrada. FORÇA BARÇA!!!
M'agrada el Sant Jordi. Potser és perquè la meva escola d'EGB es deia sant Jordi i aquell dia es feien celebracions bastant especials i grans. En guardo bons records. Anem al tema llibres. Llegeixo bastant, costum heredada del meu pare, encara que no n'havia fet menció encara crec al blog. Començaré també a partir d'ara a recomanar llibres, però pas a pas, això més endavant. El post d'avui és per comentar els llibres que han arribat a les meves mans de manera o altre aquest Sant Jordi. Se m'ha girat feina, perquè jo me n'he comprat bastants, m'he gastat calers, però mira, em va venir molt de gust. Passo a la llista:
Sí, ja sé que potser molta gent no hi estarà d'acord. O potser sí, no ho sé. La veritat és que vull matissar aquest títol: odio la pluja quan tinc coses que fer fora de casa. Perquè quan estàs a casa, no és la primera vegada que em quedo embadalit a la finestra mirant com plou, de fet m'agrada. I sobretot a la nit quan hi ha tempesta, que vas veient com cauen els llamps. Això m'agrada i em relaxa força. Ara, quan haig de sortir de casa ja és una altra història. Primer punt: el paraigües. Hi ha algú que no odiï portar paraigües?? a mi m'és molt i molt molest. Fins que no plou el suficient com per notar-me moll no el trec, perquè és un "engorru". A més, aquests paraigües petits de merda, que a la que es gira una mica de vent et quedes amb un recollidor d'olives enlloc d'un paraigües. Crec que potser fins i tot el vent pot arribar a ser més molest que la pluja en certs moments. Però quan s'ajunten les dues coses ja n'hi ha per cagar-s'hi. Aquests últims dies, ja em veus caminant pels carrers aixecant-me els pantalons del traje per anar a treballar, pero no arribar fet un desastre, perquè aquí al meu poble encara queden moooltes rieres, i a la que plou, la muntanya se'ns llença a sobre. Les sabates i els mitjons sí que no els vaig poder salvar...brutes de sorra per tot arreu....i vulguis que no...no fa gaire maco. A més quan plou, tothom agafa el cotxe. Entrar a Barcelona es converteix en un suplici. A part del volum considerable de cotxes, augmenta també la possibilitat d'accident, es clar. I així és, ajuntem-'ho tot!! Pluja, vent, més cotxes, accident segur, cosa que implica que ja em puc estar esperant l'autobús per anar a BCN si els 2 que fan el trajecete estan embussats a l'autopista. No pluja, no vas pel bon camí. Jo crec que ja has caigut prou aquest any, no?? Amaga't ja fins a la tardor i que vingui l'estiu d'una vegada. Encara que diuen que cap a dijous tens pensat tornar a visitar-nos. Que ho sàpigues, no et rebré amb els braços oberts.
No volia parlar d'aquest tema, però m'han obligat. Han posat prop del meu poble un cartell publicitari gegant de "Marina d'or, Ciudad de vacaciones, a Oropesa del Mar". No puc amb ell. Per més gran que el posin no hi penso anar, que ho sàpiguen. Per molt macu que sigui el putu balneari científic. Per molts certàmens amb tongo de Miss Espanya que organitzin. Que això déu ni do també. Això de Miss Espanya té tela. A part del matxisme que destil.len, trobo que estan molt mal pensats. A més no entenc que cada cop les noies són més lletges, quan vas pel carrer hi trobes noies moooolt més maques. En teoria, la "finalitat" d'aquests concursos és "premiar" la bellesa d'una noia, per això no entenc tampoc que les normes del concurs deixin que les noies es posin extensions, ungles, pestanyes, pits i demés. Així guanya la que té el cirurgià més bo. I després saps que la majoria de les noies es posen "blandiblups" que dic jo, per realçar els pits. I a mi, què vols que et digui, prefereixo que es mostrin tal com són. I el jurat?? Crec que hauria de ser una mica més qualificat que no la gent que hi ha. Trobo que tot plegat és un engany i una gran mentida per moure calers, i per donar publicitat a la ciutat organitzadora. Res, que deixo el tema, que no era aquest del que parlava el post. Tornem a Oropesa del Mar. Que no hi penso anar, i encara menys quan és el poble d'estiueig del meu amic Asnar. Estic resant perquè caigui ja el cartell publicitari o algú el pinti o alguna cosa. A més, ara que hi penso.....abans en aquell cartell n'hi havia un del PP, amb l'amic Mariano. Dolça coincidència, no?? A veure si el canvien perquè cada cop que paso per allà i el miro (que clar, està al costat d'un semàfor i gairebé sempre em toca parar al costat) se m'apareix el ninot del guinyol de l'Aznar i la imitació de veu del Fuentes dient: "Ei Javi, jej jej, ven de vacaciones, jej jej". Gilipolles, odio que em diguin Javi, que me llamo Xavi señor bigotes!!!!