Sí, ja sé que potser molta gent no hi estarà d'acord. O potser sí, no ho sé. La veritat és que vull matissar aquest títol: odio la pluja quan tinc coses que fer fora de casa. Perquè quan estàs a casa, no és la primera vegada que em quedo embadalit a la finestra mirant com plou, de fet m'agrada. I sobretot a la nit quan hi ha tempesta, que vas veient com cauen els llamps. Això m'agrada i em relaxa força. Ara, quan haig de sortir de casa ja és una altra història. Primer punt: el paraigües. Hi ha algú que no odiï portar paraigües?? a mi m'és molt i molt molest. Fins que no plou el suficient com per notar-me moll no el trec, perquè és un "engorru". A més, aquests paraigües petits de merda, que a la que es gira una mica de vent et quedes amb un recollidor d'olives enlloc d'un paraigües. Crec que potser fins i tot el vent pot arribar a ser més molest que la pluja en certs moments. Però quan s'ajunten les dues coses ja n'hi ha per cagar-s'hi. Aquests últims dies, ja em veus caminant pels carrers aixecant-me els pantalons del traje per anar a treballar, pero no arribar fet un desastre, perquè aquí al meu poble encara queden moooltes rieres, i a la que plou, la muntanya se'ns llença a sobre. Les sabates i els mitjons sí que no els vaig poder salvar...brutes de sorra per tot arreu....i vulguis que no...no fa gaire maco. A més quan plou, tothom agafa el cotxe. Entrar a Barcelona es converteix en un suplici. A part del volum considerable de cotxes, augmenta també la possibilitat d'accident, es clar. I així és, ajuntem-'ho tot!! Pluja, vent, més cotxes, accident segur, cosa que implica que ja em puc estar esperant l'autobús per anar a BCN si els 2 que fan el trajecete estan embussats a l'autopista. No pluja, no vas pel bon camí. Jo crec que ja has caigut prou aquest any, no?? Amaga't ja fins a la tardor i que vingui l'estiu d'una vegada. Encara que diuen que cap a dijous tens pensat tornar a visitar-nos. Que ho sàpigues, no et rebré amb els braços oberts.
0 comentarios