He vist aquesta Setmana Santa "la Passió" de Mel Gibson. tenia ganes de veure-la, més que res per la publicitat que li han donat. No és que m'agradi veure sang i fetge, però tant de "bombu i platillu" em va fer saltar la curiositat. Al començar a veure-la, cal dir-ho, estava una mica cagadet pel que podria arribar a veure, ja que he sentit de tot. Desde que hi ha gent que ha mort veient la peli,a que és d'una cruesa excessiva, que és d'un hiperrealisme frepador... A mida que sabia que s'acostava la escena on el flagelen, que és potser la més forta, jo cada cop més nerviós. Esperant allò, veure, vés a saber què. I res, que s'acaba la tortura i dic, collons, sí, l'han torturat i es veu una mica de sang i tal, però en opinió meva no és perquè es mori ningú vaja!!Però ni molt menys. Fins i tot crec que a "Tesis" o "Asesinato en 8 mm" hi ha escenes més dures (tampoc ho asseguro, perquè no m'en recordo massa). Yo crec que és una peli molt ben feta, que intenta mostrar un màxim realisme al que podria haver passat, però no trobo que sigui una cosa tan forta com alguns ens han volgut fer creure. Almenys en opinió meva. La peli explica coses que ja sabem, és a dir, no explica res nou, perquè la història és la que és, però trobo que està ben plasmada. No sé si hi deu haver errors d'apreciació, o per fer-ho més maco, suposo que sí, però com a peli està bé. I sí, hi surt sang, ja es coneix a Mel Gibson, a Braveheart també n'hi ha. El meu veredicte és que no hi ha per tant amb tot el que s'ha dit, que únicament és una campanya de màrqueting que per altra banda els ha sortit rodona i que la peli és força correcta. Ja em donareu opinions!
Ah, he descobert recentment aquesta adreça
Sobre la Pasión per qui en vulgui tenir una mica més d'informació!
Per fi el dia 7 de març ja surt el nou disc de l'Ismael Serrano, que es titularà "Naves ardiendo más allá de Orión". Ja l'estic esperant amb unes ganes immenses. I per qui vulgui també ja han sortit a la venda les entrades pel concert que farà el dia 1 de juny a l'Auditori de Barcelona. Jo ja tinc les meves per fi!!I gairebé en primera fila!!!Després de no aconseguir entrades uns quants cops, per fi podré veure'l. Les vaig comprar pel telentrada el primer dia que van sortir i ja estava la platea mig plena!! Així doncs que qui vulguis, ja pot córrer perquès la cosa està que vola, i mira que encara queden 5 mesos!!! Visca l'Ismael!!!No sé si vaig fundar el club d'Ismael.....segurament sí ;), per si de cas el torno a fundar i qui s'hi apunti benvingut!!!
Fa pocs dies acaba de sortir un nou diari d'aquests gratuïts, el Què!. La qüestió és que m'agrada força. Potser amb els pocs exemplars que he remirat he pogut comprovar que potser no és tan seriós com els altres 2 més famosos (20 minutos, Metro), o potser perquè té les pàgines en color la majoria d'elles, o potser per tractar notícies que en principi no ho són. Perquè per exemple, ha estat notícia el Jose Corbacho 2 dies seguits, un pel seu èxit amb l'Homo Zapping i l'altre, amb titular de lletra 26 com a mínim, dient que feia campana a classe per veure els pallassos...tela amb la notícia!(Després si segueixes llegint, la notícia ve perquè li han donat un TP). També basen molt notícies en estadístiques i mitjes. L'altre dia, fent mitjes estranyes treien que amb el sou mitjà d'un català aquest es podría comprar un pis de 25m quadrats, i avui diuen que instal.lar-se a Barcelona costa una mitja de 3000, comptant 2 mesos de fiança, el primer mes per avançat, pagar els honoraris de l'agència i no sé quantes coses més. A més hi ha notícies molt barrejades i variades en una mateixa plana. Realment no sé què és ben bé el que m'agrada del diari, però de moment, faig "cua" per agafar-lo ;).
Collons, quina gran gran pel.lícula. He arribat de treballar aquesta tarda i ma mare estava mirant Karate Kid. Sí sí, la mítica. Aquella peli que de petit em va fer vibrar com cap. Amb en Daniel San i el Miyaghi (o com s'escrigui) i els de l'equip de la cobra que el pegàven. Soti tu, quina il.lusió m'ha fet veure-la. Per suposat que m'he quedat a veure-la acabar, amb el seu final apoteòsic de la patada a la pota coixa. Im-pressionant. Ara que de petit la recordo més emocionant....potser perquè ara ja sabia com acabava. No ho sé, però s'està guanyant que em compri la trilogia amb DVD. Segur que hi deu ser no? L'altre que m'agradaria tenir també és la de l'Indiana Jones. També m'agradaven molt de petit. I m'encanta d'aquestes pelis que quan les acabes de veure, tot emocionat portes una euforia a dins que faries tot el que fan a la peli. De petit recordo que em posava a saltar donant patades a tort i a dret...amb les consecuents clatellades que m'emportava, és clar ;). Apa, pels nostàlgis recomano que torneu a mirar pelis d'aquestes antigues, fa gràcia ;)!!
Segurament no massa gent coneixerà què és Coupling, així que ho explico. És una sèrie-comèdia de televisió britànica BO-NÍ-SSI-MA. És una mica a l'estil de Friends, però més enfocat a les relacions de parella. Així com Friends és un humor "general", en aquesta tot gira sobre el tema de les parelles i el sexe entre els personatges de 3 nois i 3 noies, com Friends. I puc dir, jo que sóc un fervent seguidor de Friends, que està bastant a l'alçada. De veritat que és molt divertida. Ara per ara, els capítols només es poden trobar en anglès en dvd o en divx si els baixes de l'emule. Per qui entengui una mica l'anglès i el vulgui practicar una mica, ho recomano moltíssim, a part de que riurà segur. 
"En 1927 un matemático formuló el principio de incertidumbre, venia a decir algo así como que nada se puede predecir con exactitud; siempre queda un margen de incertidumbre en el conocimiento humano y en ese margen yo siempre pensé que estaba la música, las canciones. El principio está relacionado con el hecho de que el observador, por el mero hecho de ser testigo, influye en la realidad que está observando, la altera, introduce una variable de indeterminación." Aquesta és la forma de presentació de la cançó i del disc d'Ismael Serrano, Principo de Incertidumbre. Ja n'he parlat altres cops al blog, però aquesta tarda m'he estat remirant el dvd i tinc ganes de recomanar-lo a tothom que no el conegui. Crec que és un compositor impressionant i que fa una música molt i molt bona, molt dolça i que ve de gust escoltar-la a qualsevol moment. 
Imprescindible anar al cinema a veure aquesta pel.lícula. És molt divertida i segueix en la línia de la primera trencant els tòpics dels contes de sempre. S'afegeixen personatges nous (com el gat en botes, doblat per l'Antonio Banderas) que donen a la història més ritme i en fi, que rius moltíssim. Jo m'hi vaig acostar en divendres en sessió golfa i el cinema estava ple! I la pel.lícula s'ho val. Es fa molt i molt curta i surts amb un gran regust de boca. Ahir veient-ne un reportatge pel C+, ja van dir els creadors que ja estàven pensant en la tercera i la quarta part....en treuran calerada! Però mentre segueixin aquest nivell, aniré a veure-les totes! Us la recomano!
Tal i com resa el títol del post, és imprescindible que tingueu aquest disc. És impressionant. Pels que no el conegueu podeu anar a la pàgina web 
Seguint el meu rotllo cantautor, m'agradaria recomanar-vos pels que no el coneixeu a Jorge Drexler, catanutor uruguayà que s'està posant molt de moda.El seu disc s'anomena ECO, i el va presentar a Barcelona just fa 4 dies al Palau de la Música Catalana. Jo l'he descobert recentment i és un d'aquells discs que a mida que l'escoltes no pots deixar d'escoltar-lo. So net de guitarra i veu dolça, bona combinació.
Vaig descobrir el segell Putumayo a començaments d'any. És una discogràfica que s'encarrega promocionar i portar músiques del món. Si entreu a 
Intentant recuperar la normalitat, vull fer unes recomanacions cinematogràfiques. Aquests dies he vist 3 pel.lícules interessants, i recomanables les 3: "Braveheart" (que feia dies que volia veure....si, ja ho sé, és una mica vella), "Lost in Translation" i "Mi vida sin mi" de l'Isabel Coixet. Faig el meu veredicte per ordre "d'agradamenta": 
Estic emprenyat. Des de fa 2 anys que intento anar a un concert de l'Ismael Serrano (el meu cantautor preferit en llengua castellana)i no hi ha manera. Sempre arribo quan no hi ha entrades, i mira que el concert és el dia 20 i 21 de febrer. Us anava a recomanar que l'anéssiu a veure i quan he mirat per quan valien les entrades he vist que no quedaven entrades al telentrada. He trucat al teatre on ho fan i man dit que no, que a taquilla tampoc en queden :(. Un altre any sense. Si hi va algú, que s'ho passi bé (no ho dubto que ho farà!). Almenys els fans d'ell ens podem deleitar amb el seu disc "Principio de Incertidumbre" i qui tingui reproductor, amb el seu dvd.