Tarantos, ahir nit. Albert Fibla!

Plas plas plas! Només puc que aplaudir. Ahir em vaig fer mal a les mans al concert de l'Albert Fibla. D'aplaudir i de seguir el ritme. Gran gran concert. Va ser emocionant poder cantar gairebé totes les cançons. Com deia l'Anna fa uns dies, potser els que el seguim, "l'ensabonem" una mica, però s'ho mereix. Aconsegueix un feeling amb el public molt maco. Ahir a la sala Tarantos a la plaça reial. No hi havia estat mai, i m'esperava que fós més gran.Gent entregada, col.laboradors excepcionals, entre ells en Pedro Javier Hermosilla genial i també vull fer menció del "nou component", el percussionista que crec, va sorprendre molt gratament a tothom. Va cantar totes les cançons del disc i d'altres que es guarda pel següent, prop d'una hora i mitja o més de concert. Chapeau, vamos! Albert, ja frissem per veure't a la tele i pels "puestus", presentant aquest ja nostre "Senzill", i fins al pròxim concert! (Ah, prop de mi tenia una espectadora d'excepció!, la Beth! sí sí, la d'Eurovision ;))

FRIENDS ha mort

Haig de demanar un minut de silenci. Per la millor sèrie d'humor de TV que s'ha fet mai. FRIENDS. Tot just acaba d'acabar la temporada als Estats Units (si aneu a l'emule us podeu baixar els capítols en anglès). Encara queden per arribar aquí les dues últimes temporades. La sèrie, reflexava les peripècies de sis amics de Nova York: en Chandler, la Rachel, en Ross, la Monica, en Joey i la Phoebe. Tots els personatges amb una personalitat molt definida que s'ha anat perfilant a mida que ha avançat la sèrie, però tot i això, sempre sorprenents. Les trames entre ells han sigut infinites, però mai sense arribar a fer-se pesat, ben al contrari. Des d'aquí envio els meus aplaudiments als guionistes, que han fet una feina espectacular, i també un altre pels actors, que trobo són genials, des del primer a l'últim.
El meu favorit?....doncs d'ells, encara que està molt renyit, amb el Ross. En Chandler és impressionant el seu humor i les seves sortides de to, la seva ironia. Però m'agrada molt més la innocència i la "pizca" de tonto que té. Ja ho diuen que cadascú s'identifica amb qui més s'assembla....així que ;) (Es que en Joey és massa tonto, i tampoc ho sóc tant!! ;)). I entre elles, aquí sí que no hi ha discussió possible. La Rachel, la Jennifer Aniston. Encara que és molt més divertida la Phoebe, la Rachel està molt més bona, què hi farem, aquestes coses tiren, i com que fa 10 anys que miro la sèrie, en aquella època ens fixàvem en el que ens fixàvem. I ara ja, perquè canviar-ho ;).
Així doncs, s'ha acabat per mi la millor sèrie de TV de la història. El grup d'actors de la sèrie ha refusat firmar un contracte per ajuntar-se d'aquí uns anys i fer alguna espècie de re-make o una peli o alguna cosa així. I trobo que està ben fet. Les coses millor acabar-les bé, que sinó després per l'únic que es fan es per treure calers i les espatllen. Én aquestes dues últimes temporades, ha cobrat molt de protagonisme en Joey, i no per "capritxu". Per qui no ho sàpiga, es farà una sèrie nova, en la que l'únic que "segueix" és en Joey, on en serà protagonista total. La sèrie, com no, es dirà Joey. Ja us aniré informant de les noves notícies que sorgeixin sobre aquest tema. Ara per això, demano el minut de silenci.
GRÀCIES, FRIENDS.

IMPRESCINDIBLE!!!DISC DE L'ALBERT FIBLA!

Tal i com resa el títol del post, és imprescindible que tingueu aquest disc. És impressionant. Pels que no el conegueu podeu anar a la pàgina web Albert Fibla i baixar-vos fragments de cançons. Ja us l'havia recomant amb anterioritat, i ara, per fi ha pogut treure disc. Ahir a la nit el vaig poder saludar personalment després d'escoltar una de les seves actuacions al bar pipiolo. Si el voleu anar a veure'l algun dia a algun bar, a la seva web, a la part de l'àrea de servei, trobareu els seus horaris d'actuació. I reconèixer-lo és senzill amb les fotos ;). Una veu impressionant, un gran sentit de l'humor, i molt de feeling, 3 coses imprescindibles per arribar a l'èxit, que des d'aquí subsric que segur tindrà. El disc es pot comprar als bars Pipiolo (Balmes 113) i Mediterráneo (Balmes 129) i d'aquí aproximadament 2 o 3 setmanes a la fnac, cortes ingleses i botigues de discos. Animeu-vos a comprar-vos-el i ja em comentareu!! i ànim Albert, jo et vaig fent publicitat per tot arreu ;)!

Apoteòsic partit

No puc deixar de comentar el partit d'ahir. Gràcies ZP!! i gràcies Ronaldinho, Kluivert, Valdés, Xavi, etc etc. Tot enllaunat com una sardina en un bar vaig poder mig veure el madriz-Barça. La primera part em vaig aborrir molt, a part d'acollonir-me bastant perquè ens en podien haver fotut 5, sort de Sant Valdés i Sant Puyol. Però la segona part, va ser una altra cosa, i el final del partit va ser un èxtasi. Tooooma moreno gol d'en Kluivert. El dedico a tota aquella gent que vol que marxi, ala! I després la genialitat de Ronaldinho-Xavi que és un dels millors gols que s'han fet mai als últims temps. I després vam perdonar molt en 2 o 3 jugades clares de gol. Quina llàstima! I també és una putada el que s'ha fet el Puyol amb l'esguinç greu de lligaments que pot ser que el deixi fora de la Eurocopa tot l'estiu. Gràcies Figo. Gràcies per auto-expulsar-te també, jo encara penso que segueixes sent soci perquè mai vas voler marxar d'aquí, et van fotre una putada i ara no pots més que actuar i fer el teu paper, però ara t'aguantes i et fots. Ah, però segueix putejant el teu club, eh? que ja ens agrada. FORÇA BARÇA!!!

Llibres!!

M'agrada el Sant Jordi. Potser és perquè la meva escola d'EGB es deia sant Jordi i aquell dia es feien celebracions bastant especials i grans. En guardo bons records. Anem al tema llibres. Llegeixo bastant, costum heredada del meu pare, encara que no n'havia fet menció encara crec al blog. Començaré també a partir d'ara a recomanar llibres, però pas a pas, això més endavant. El post d'avui és per comentar els llibres que han arribat a les meves mans de manera o altre aquest Sant Jordi. Se m'ha girat feina, perquè jo me n'he comprat bastants, m'he gastat calers, però mira, em va venir molt de gust. Passo a la llista:
1.- El Codigo Da Vinci - Dan Brown. no, encara no l'havia llegit
2.- ¿Arde Nueva York? - Lapierre,Collins
3.- Estúpids homes blancs - Michael Moore
4.- No sé si m'explico - Buenafuente. tot un clàssic...
5.- Los pilares de la tierra - Ken Follet
6.- El enigma Dalí - Màrius Carol
7.- El último Catón - Matilde Asensi (que cambiaré pq ya el tenia....), agafaré La Sombra del viento - Ruiz Zafón
8.- Cómo me quedé calvo - Arnon Grunberg
Si algú se n'ha llegit algun i me'n fa alguna crítica, benvinguda serà. Osti, posats així en llista em fan mandra tants! Sobretot el de Dalí que és de mon pare i no m'atrau gens... A més, encara tic començant Así se hizo la transición de Victoria Prego......poc a poc i línia a línia!!!

MÚSICA - Jorge Drexler

Seguint el meu rotllo cantautor, m'agradaria recomanar-vos pels que no el coneixeu a Jorge Drexler, catanutor uruguayà que s'està posant molt de moda.El seu disc s'anomena ECO, i el va presentar a Barcelona just fa 4 dies al Palau de la Música Catalana. Jo l'he descobert recentment i és un d'aquells discs que a mida que l'escoltes no pots deixar d'escoltar-lo. So net de guitarra i veu dolça, bona combinació.

Odio la pluja

Sí, ja sé que potser molta gent no hi estarà d'acord. O potser sí, no ho sé. La veritat és que vull matissar aquest títol: odio la pluja quan tinc coses que fer fora de casa. Perquè quan estàs a casa, no és la primera vegada que em quedo embadalit a la finestra mirant com plou, de fet m'agrada. I sobretot a la nit quan hi ha tempesta, que vas veient com cauen els llamps. Això m'agrada i em relaxa força. Ara, quan haig de sortir de casa ja és una altra història. Primer punt: el paraigües. Hi ha algú que no odiï portar paraigües?? a mi m'és molt i molt molest. Fins que no plou el suficient com per notar-me moll no el trec, perquè és un "engorru". A més, aquests paraigües petits de merda, que a la que es gira una mica de vent et quedes amb un recollidor d'olives enlloc d'un paraigües. Crec que potser fins i tot el vent pot arribar a ser més molest que la pluja en certs moments. Però quan s'ajunten les dues coses ja n'hi ha per cagar-s'hi. Aquests últims dies, ja em veus caminant pels carrers aixecant-me els pantalons del traje per anar a treballar, pero no arribar fet un desastre, perquè aquí al meu poble encara queden moooltes rieres, i a la que plou, la muntanya se'ns llença a sobre. Les sabates i els mitjons sí que no els vaig poder salvar...brutes de sorra per tot arreu....i vulguis que no...no fa gaire maco. A més quan plou, tothom agafa el cotxe. Entrar a Barcelona es converteix en un suplici. A part del volum considerable de cotxes, augmenta també la possibilitat d'accident, es clar. I així és, ajuntem-'ho tot!! Pluja, vent, més cotxes, accident segur, cosa que implica que ja em puc estar esperant l'autobús per anar a BCN si els 2 que fan el trajecete estan embussats a l'autopista. No pluja, no vas pel bon camí. Jo crec que ja has caigut prou aquest any, no?? Amaga't ja fins a la tardor i que vingui l'estiu d'una vegada. Encara que diuen que cap a dijous tens pensat tornar a visitar-nos. Que ho sàpigues, no et rebré amb els braços oberts.

CINEMA - La Passión

He vist aquesta Setmana Santa "la Passió" de Mel Gibson. tenia ganes de veure-la, més que res per la publicitat que li han donat. No és que m'agradi veure sang i fetge, però tant de "bombu i platillu" em va fer saltar la curiositat. Al començar a veure-la, cal dir-ho, estava una mica cagadet pel que podria arribar a veure, ja que he sentit de tot. Desde que hi ha gent que ha mort veient la peli,a que és d'una cruesa excessiva, que és d'un hiperrealisme frepador... A mida que sabia que s'acostava la escena on el flagelen, que és potser la més forta, jo cada cop més nerviós. Esperant allò, veure, vés a saber què. I res, que s'acaba la tortura i dic, collons, sí, l'han torturat i es veu una mica de sang i tal, però en opinió meva no és perquè es mori ningú vaja!!Però ni molt menys. Fins i tot crec que a "Tesis" o "Asesinato en 8 mm" hi ha escenes més dures (tampoc ho asseguro, perquè no m'en recordo massa). Yo crec que és una peli molt ben feta, que intenta mostrar un màxim realisme al que podria haver passat, però no trobo que sigui una cosa tan forta com alguns ens han volgut fer creure. Almenys en opinió meva. La peli explica coses que ja sabem, és a dir, no explica res nou, perquè la història és la que és, però trobo que està ben plasmada. No sé si hi deu haver errors d'apreciació, o per fer-ho més maco, suposo que sí, però com a peli està bé. I sí, hi surt sang, ja es coneix a Mel Gibson, a Braveheart també n'hi ha. El meu veredicte és que no hi ha per tant amb tot el que s'ha dit, que únicament és una campanya de màrqueting que per altra banda els ha sortit rodona i que la peli és força correcta. Ja em donareu opinions!

Ah, he descobert recentment aquesta adreça Sobre la Pasión per qui en vulgui tenir una mica més d'informació!

Marina d'Or, ciutat de vacacions

No volia parlar d'aquest tema, però m'han obligat. Han posat prop del meu poble un cartell publicitari gegant de "Marina d'or, Ciudad de vacaciones, a Oropesa del Mar". No puc amb ell. Per més gran que el posin no hi penso anar, que ho sàpiguen. Per molt macu que sigui el putu balneari científic. Per molts certàmens amb tongo de Miss Espanya que organitzin. Que això déu ni do també. Això de Miss Espanya té tela. A part del matxisme que destil.len, trobo que estan molt mal pensats. A més no entenc que cada cop les noies són més lletges, quan vas pel carrer hi trobes noies moooolt més maques. En teoria, la "finalitat" d'aquests concursos és "premiar" la bellesa d'una noia, per això no entenc tampoc que les normes del concurs deixin que les noies es posin extensions, ungles, pestanyes, pits i demés. Així guanya la que té el cirurgià més bo. I després saps que la majoria de les noies es posen "blandiblups" que dic jo, per realçar els pits. I a mi, què vols que et digui, prefereixo que es mostrin tal com són. I el jurat?? Crec que hauria de ser una mica més qualificat que no la gent que hi ha. Trobo que tot plegat és un engany i una gran mentida per moure calers, i per donar publicitat a la ciutat organitzadora. Res, que deixo el tema, que no era aquest del que parlava el post. Tornem a Oropesa del Mar. Que no hi penso anar, i encara menys quan és el poble d'estiueig del meu amic Asnar. Estic resant perquè caigui ja el cartell publicitari o algú el pinti o alguna cosa. A més, ara que hi penso.....abans en aquell cartell n'hi havia un del PP, amb l'amic Mariano. Dolça coincidència, no?? A veure si el canvien perquè cada cop que paso per allà i el miro (que clar, està al costat d'un semàfor i gairebé sempre em toca parar al costat) se m'apareix el ninot del guinyol de l'Aznar i la imitació de veu del Fuentes dient: "Ei Javi, jej jej, ven de vacaciones, jej jej". Gilipolles, odio que em diguin Javi, que me llamo Xavi señor bigotes!!!!

Ah, bona notícia!! Per fi he trobat feina!!! En una consultoria. El meu traje va sortir efecte;) !! Ara em toca anar-me'n a comprar més! Començo després de setmana santa amb un curset de formació de "només" 2 mesos. A veure què tal!!

La cosa va de trajes!

Resulta que dissabte vaig haver d'anar-me a comprar un traje amb presses, ja que en la meva busca infructuosa de feina, tinc una entrevista en la que em "recomanen" que vagi amb traje i corbata. No vegis quin merder. Divendres vaig anar sol a fer una volta per un centre comercial a veure una mica què és el que em pot agradar i el que no, però clar, no em fio del meu propi criteri personal i necessito algú que m'aconselli. Així que m'endinso en el meravellós món de les botigues. La veritat és que tinc una espècie de fòbia a les botigues de roba. Perquè m'han de perseguir demanant-me que què vull, que si em poden ajudar!! Que no escolti!!! Que ja sóc prou grandet per escollir el que jo vulgui, i en el cas que necessiti ajuda ja la sé demanar també. És que a més a més ja se'ls/les veu allà, com "acechando a la presa" (en aquest cas jo), per venir a corre cuita a AGOBIAR-TE. I això és el que em fa venir molt poques ganes d'anar a comprar. Tinc la sensació que em vigilen constantment, i digue'm quisquillós, però em desagrada. Bueno, doncs res, que vaig remirar una mica per les botigues on diguem, no m'atracarien per comprar-me un traje: Zara, Massimo Dutti, Cortefiel, Chemisse, etc etc. No en trec res en clar, així que m'emplaço al dia següent que l'Ana m'acompanyarà amb una mica més de criteri.

Així és que dissabte em trobo a La Maquinista en busca del meu traje. Provant amunt i avall....Curiosament al Zara és l'únic lloc on no em "molesten" mentre miro. Una altra cosa, deu ni do com en són d'alts els pantalons de traje! Una altra curiositat, com és que hi ha botigues en que si et compres una americana de la talla X, t'has de comprar els pantalons d'aquella talla??? I si no et van bé?? em vaig probar una americana que m'anava prou justeta, i els pantalons m'anaven enooooormes. I li dic al de la botiga i em diu: "espera que et miro una talla menys, però llavors l'americana et quedarà molt justa". I jo vaig pensar, collons, marxem i anem a un lloc on pugui comprar-me americana i panatalons separats, perquè sinó la liem. I res doncs, vaig acabar al Zara altre cop (ay Amancio, que rico te haces...), on el traje em quedava justa a la mida, és on tenia el tall més juvenil i on tenien camises que no eren de persona de 35 anys. Així és que espero que serveixi per alguna cosa, que la entrevista em vagi bé, i em donin la feina! Ah, i si me la donen, doncs altre cop al Zara a comprar més trajes i camises!

No puc veure els blogs de Blogger.com!!

Estic bastant emprenyat. Des dels desafortunats atemptats de Madrid, no sé què collons ha passat al meu proveïdor d'internet (Terra....de timofónica...:S) que no puc accedir a moltes pàgines americanes. Avui he trucat perquè em diguéssin què passava. Jo vaig suposar que seria una saturació perquè aquells dies hi havia molt de tràfic. Però ja passats 11 dies segueixo sense poder veure per exemple, els blogs de blogger, com el de Peterpat, Worm o A Family in Baghdad. Es que fins i tot no em deixa entrar a google! Amb el que això comporta per una persona sense feina que s'ha de passar el dia visitant webs de treball i d'empreses (i buenu, un internetaddicte com jo vaja, que és una putada). Segons el que m'han dit, es veu que ja h trucat bastanta gent que li passa, i que estan treballant per arreglar-ho, i que en 24-48 hores em trucaran per informar-me de com està el tema. A veure si es veritat.......Mentrestant, sento no poder llegir ni comentar cap dels blogs de blogger!

MÚSICA - Samba Bossa Nova

Vaig descobrir el segell Putumayo a començaments d'any. És una discogràfica que s'encarrega promocionar i portar músiques del món. Si entreu a Putumayo podreu veure la quantitat de músiques ètniques per triar i remenar. Concretament us vull recomanar un disc brasiler anomenat Samba Bossa Nova. Per qualsevol que li agradi una mica aquest estil de música samba és molt aconsellable. Ala, disc dedicat al Ronaldinho!!! ;)

CINEMA - Diversos

Intentant recuperar la normalitat, vull fer unes recomanacions cinematogràfiques. Aquests dies he vist 3 pel.lícules interessants, i recomanables les 3: "Braveheart" (que feia dies que volia veure....si, ja ho sé, és una mica vella), "Lost in Translation" i "Mi vida sin mi" de l'Isabel Coixet. Faig el meu veredicte per ordre "d'agradamenta":
1.- Braveheart 2.- Mi vida sin mi 3.- Lost In Translation
No sé com he passat tants dies sense veure Braveheart. Explica una història que desconeixia per complet i que m'ha agradat molt descobrir. A part, és una pel.lícula al meu criteri molt ben feta. Molt a l'estil èpic de Gladiator. Mi vida sin mi, ha estat una gran sorpresa també. És una pel.lícula dura, i amb molt de sentiment. Pel.lícula molt interessant i moolt recomanable per la gent que no l'hagi vista. Potser més que Braveheart, que la gent segurament ja l'haurà vista. Lost In Translation es una bona peli, però no ha arribat a les expectatives que hi tenia creades.
Com veieu no sóc cap gran crític de cinema.....però recomano "Mi vida sin mi" a qui no l'hagi vista. Ara em posaré a baixar "Te doy mis ojos" :P.

Dia de reflexió

La veritat, no sé perquè he obert aquest post, els ànims no estan pels núvols que diguem. Vull expressar la meva felicitació a tota la població barcelonina i dels voltants que es va acostar ahir a la manifestació de Barcelona per mostrar el rebuig al terrorisme i mostrar la nostra solidaritat amb Madrid i els familiars de les víctimes. Realment érem molta gent, em sento orgullós del poble català, i vull donar el meu suport a tota la gent afectada per la tragèdia. També donar les gràcies als 10 milions de persones que van sortir al carrer a la resta de l'estat. Reflexionem, tal i com es fa en el dia d'avui, dia de reflexió abans d'unes eleccions generals, que ens portaran a escollir un govern durant 4 anys més. Pensem què hem tingut els últims 8 anys. Recordo quan van arribar al govern fa vuit anys, i es comentava "ja veuràs a partir d'ara". Però mai hagués imaginat que s'hauria arribat a aquest extrem. Anem a votar, TOTS. Amb el cap fred, i no pensant en quins són els millors polítics, perquè no n'hi ha cap de bo. Busquem als menys dolents. No volem 4 anys més de mentides. N'hi ha que no paren de mentir fins a l'últim dia que estaran al poder. No pot ser que existeixi en tota la població la inseguretat que el govern ens està enganyant, o amagant coses. No hi ha dret. El sr ministre de l'interior hauria de dimitir abans del 14M per les seves actuacions, així com el sr ministre de defensa, com el ministre de foment, com la ministra d'exteriors i com tants d'altres. No dimitiran. Fem-los fora de la única manera que podem, perquè no entren en raó. No escolten al poble. Ningú volia anar a la guerra i per desgràcia, i segurament, aquests atemptats en són conseqüència directa. Reflexionem. ANEM A VOTAR DEMÀ.

ETA TERRORISME NO

Avui és un dia d'aquells que et lleves i al posar la ràdio per sentir les primeres notícies del dia et quedes gelat. Després d'aquesta, ve la fase de la ràbia i de la impotència. Només ens queda dir NO A ETA AL TERRORISME, amb totes les forces possibles del món. No pot ser! L'únic que ens queda és sortir al carrer i anar a les urnes per demostrar que NO volem més morts d'innocents, que ningú ens ha de treure el dret a la vida. Són moments que no saps què fer ni com sentir-te. D'es d'aquest blog vull expressar el meu rebuig a ETA al TERRORISME i la meva solidaritat amb tots els familiars de les víctimes, que a última hora ja es compten per més d'una centena. Desde Catalunya NINGÚ vol morts, ni els d'esquerres ni els de dretes ni els del centre. Ara és el moment d'unir-se tothom i dir NO A ETA AL TERRORISME. És el moment que tots els partits s'haurien d'unir en contra el terrorisme, i deixar-se de fer política de merda amb insults i collonades. Que s'uneixin tots per elevar un únic crit al vent: NO A ETA AL TERRORISME.

Hoy es un dia de esos en que te levantas y al poner la radio para oir las primeras notícias del día te quedas helado. Después de esta, viene la fase de la rábia y de la impoténcia. Sólo nos queda decir NO A ETA AL TERRORISMO, con todas las fuerzas posibles del mundo. No puede ser! Lo único que nos queda és salir a la calle e ir a las urnas para demostrar que NO queremos más muertos inocentes, que nadie nos tiene que quitar el derecho a la vida. Són momentos en que no sabes qué hacer ni como sentirte. Desde este blog quiero expresar mi repudio a ETA al TERRORISMO y mi solidaridad con todos los familiares de las víctimas, que a última hora ya se cuentan por más de un centenar. Desde Cataluña NADIE quiere muertos, ni los de izquierdas, ni los de derechas ni los del centro. Ahora es momento de unirse todo el mundo y decir NO A ETA AL TERRORISMO. Es el momento en que todos los partidos deberían unirse contra el terrorismo y dejar de hacer política de mierda con insultos y cojonadas. Que se unan todos para elevar un solo grito al viento: NO A ETA AL TERRORISMO.

Sensibilitats pel·liculeres

Em succeeix una cosa estranya. Tampoc és que sigui tan rara, però no sé si li passa a massa gent. La cosa és que sempre m'ha agradat anar al cinema. No sóc ni molt menys un addicte, però m'agrada anar-hi. Fins aquí bé i normal. El que passa és la actitud que pren el meu cap o el meu cervell envers la pel·lícula. He comprovat ara, gràcies al meravellós format divx, el que és veure una pel·lícula totalment sol. Aquesta soledat propicia que els meus sentiments respecte el que explica la pel·lícula siguin molt més a flor de pell. Mai he plorat anant al cinema, ni veient una peli a casa amb la família. Però m'he sorprès a mi mateix gairebé a punt de plorar algun cop veient-les sol. A mi em sembla molt estrany, perquè mai he amagat els meus sentiments i si haig de plorar davant de la gent, doncs no ho amago. És més, tinc amics/gues que ploren al cinema, i jo fins ara no ho entenia massa. Sempre pensava, bah, això ho fan per figurar o alguna cosa semblant. Potser és que sempre m'he pres anar al cinema com un entreteniment més. Però ara ho he comprovat en les meves carns. Suposo que deu ser per la concentració amb què mires la pel·lícula i amb com t'identifiques i et poses al paper dels protagonistes. Fins i tot amb les històries tontes d'amor. Flipo.....d'ara en endavant només miraré pelis de "tirus" :D. Deu ser una cosa molt extesa aquesta? o és que sóc una "campanilla" (léase de Peter Pan) sota una closca de tortuga que només es descobreix quan està sol al seu habitat natural i íntim (léase la meva habitació)?

Les manies

Fa dies que remeno la idea i realment no sé perquè ho faig. Sempre que tinc temps, que no haig de fer res en especial, agafo un paper en blanc i començo a escriure. Però no frases ni res. Coses inconnexes, paraules, dibuixos, coses que sento per la radio... Ja m'agradaria que fossin per exemple cançons. Però de vegades ho he intentat i la meva imaginació no dóna per tant. Crec que és com si fes un buidament del subconscient i no paro d'escriure coses rares. I sempre a llapis. M'agrada escriure a llapis. És potser una paranoia, però és una mania com una altra. Perquè existeixen les manies? perquè tendim a repetir una cosa que en principi no té massa sentit fer-la i després ens habituem a ella? Són bones les manies? Sempre em poso les lentilles començant per l'esquerra. També es una mania, perquè no passaria res si em poses primer la dreta. Perquè m'agrada seure al metro d'esquenes al sentit de la marxa? en canvi hi ha gent que no suporta anar d'esquenes i encara que hi hagi un lloc per seure d'esquenes es queden de peu. Perquè? Tot són manies. Qui és que ens dóna aquestes manies? són hereditàries? Quan arribo a casa, el primer que faig és treure'm el cinturó. I no és que m'estrenyi ni em molesti, però me'l trec. I potser no em canvio de roba, només em trec el cinturó. No com la gent que arriba a casa i s'ha de canviar de roba, encara que hagi de tornar a sortir al cap d'una hora. D'on provenen les manies? està documentat? La superstició juga un paper important en les manies. Per exemple, molts jugadors de futbol juguen amb els mateixos mitjons perquè un dia els van "donar sort" i des de llavors sempre els porten. Com si fos un amulet. Es poden classificar les manies en grups? per exemple, tots els músics tenen una mania en comú? Hi ha una extranya i misteriosa connexió entre la gent que té les mateixes manies? No tinc resposta a moltes de les preguntes, crec que vaig a agafar un llapis ;).

Buscar feina...per Internet

Ja fa dies que no escrivia. Es estrany que quan més temps "lliure" tens, més en perds fent coses que no serveixen de res. Fas moltes més coses quan vas atrafegat. Quan estava amb exàmens i pràctiques, perdia temps jugant amb el photoshop, amb música, amb la guitarra....Ara només faig que dormir fins a l'hora que em desperten (les 9:30 +o-) i després, entre anar a comprar a plaça, revisar una mica el correu i esmorzar ja m'ha passat tot el matí; i després la tarda a recórrer tots els buscadors de feina. És un suplici això de buscar feina per Internet. N'estic fart d'infojobs, infoempleo, tecnoempleo, tecnovitae, monster, servijob, todotrabajo, etc etc. Et passes tot el dia emplenant el teu currículum de 30 maneres diferents a tots els "buscadors de feina", perquè després no se'ls miri ningú. I per després no tenir ni una trista resposta. Què els costa a les empreses tenir un mail ja preparat un sol cop que digui: "Lo sentimos mucho, pero no cumple usted el perfil deseado por nuestra empresa". Només demano això! No crec que sigui tant, i deixaria de fer patir a la moltíssima gent que busca feina per Internet. Perquè sí, els "parats" com jo ens quedem a casa, morts de fàstic davant l'ordinador, amb la cara enganxada a l'outlook i resant perquè el mail que arriba no sigui dels de "Agrande su pene de 2 a 10 cm" o dels de "Fwd:Este es bueníssimo!!No dejes de mirarlo", sinó el de "Fwd: Resposta oferta treball". Ja porto molts dies de busqueda infructuosa, amb una entrevista que no va sortir massa bé perquè jo no valia per la feina que demanàven. Però per fi avui m'han trucat d'una empresa que m'agrada. Dijous tinc entrevista i psicotècnics. I també estic a l'espera d'una resolució que sortirà en breu per una altra empresa. Sembla que després d'un temps la cosa comença a rutllar. Per fi. Ja no aguanto més estar tantes hores a casa. Almenys el Barça va bé ;)!

Intríngulis benzinerils

Les benzineres són un tema sobre el qual ja fa dies volia escriure. El primer que vull comentar és que sempre que tens pressa per arribar a algún lloc sempre estan a tope (encara que això és més culpa del sr. Murphy), això ja és bastant emprenyador. Però el que més emprenyador és, aquella gent que posa benzina i NO APARTA EL COTXE PERQUÈ ELS DEMÉS POGUEM POSAR-NE MENTRE ELL VA A PAGAR. Quins collons, després clar que es formen cues a les benzineres. I és més, encara hi ha el més caradura, que s'aprofita que ara enlloc de benzineres semblen supers, i es posa a comprar el pa, els xiclets, el gel, el vodka, la joguina pel nen.....mentre els altres estem esperant per posar benzina. I encara quins collons, que torna al cotxe tot feliç amb una PATXORRA com si la cosa no anés amb ell, quan hi ha una cua de 4 cotxes al seu sortidor. No puc amb aquesta gent, ho sento. No costa pas massa quan s'acaba de posar benzina de deixar anar el fre de mà i deixar caure el cotxe una mica, no creieu? Encara bo, que jo sóc d'aquells que m'encanta la olor a benzina ;) (m'ho prenc així perquè sinó faria mal a algú!). I ara, per encara rematar-ho, la última llei dels nostres amics del PP. No es pot tenir engegat ni el telèfon ni la ràdio del cotxe quan s'ha de reposar benzina, perquè segons ells, poden crear errors als ordinadors de les benzineres!!Per Déu!!! Cada dia demostren tot el que saben de noves tecnologies i internet (paro perquè no vull parlar de política al blog). Ara ens hem de dedicar cada cop, amb les presses que portem sempre tots, a estar apagant i encenent els aparellets perquè ells ho diuen. I què faran per fer-ho complir? ens vindrà el senyor benzinero a mirar si "shevamo el loro enxufao"? O es que hi posaran un policia permanent a cada benzinera per controlar-ho?aish....què hi farem....!

L'Anunci de Coca-Cola

Ara que estic permanentment a casa i tinc temps em miro una mica més la tele. M'ha fet molta gràcia l'últim anunci de coca-cola. Per qui no l'havi vist encara, l'explico breument: Es veu una noia ben maca ella, que truca a sa mare des de l'escola, amb l'excusa que mentre estava estudiant, havia anat a prendre un refresc per descansar (una coca-cola a la màquina, per suposat), i li comença a explicar un rollo dient que s'ha trobat una professora que els farà un examen per apujar nota i unes històries xines que no es creu ni ella i la mare va dient que sí (mentre s'escolta la conversa, es veu en imatges que la noia queda amb un noi, i surten por ahi, i es donen petonets tot molt maco). La noia li diu que arribarà tard i la mare li diu que no es preocupi, que es prengui el temps que necessiti. Un cop es penja la trucada, se sent la veu del pare que li demana a la mare: qui era?, i salta la mare i diu: res, la nena, que se'ns ha enamorat. El trobo genial. Es nota que Coca-Cola és una multinacional amb molts calers, i es gasten molts i molts diners en publicitat, i també sobretot, en bons publicistes. Últimament els únics anuncis no infumables son els de Coca-Cola i BMW. A veure si les companyies s'animen a fer anuncis amb cert gust i elegància, que ara m'haig de passar massa temps a casa!! Quin fart d'enviar currículums....esperem que serveixi!!!