London Bye Bye! Ja he tornat!!Han estat 4 dies 3 nits a la capital londinenca que tot just passo a relatar a tot detall!
23/01/2004
Després d'un malograt examen (pel que he sabut avui), l'Ana i jo ens vam dirigir a l'aeroport del Prat per agafar el vol d'Easyjet (per 41 anada i tornada!) que ens sortia a les 5 de la tarda. Cap incidència fins que dins de l'avió, sortim gairebé amb 20 minuts de retard per esperar unes noies que no havien arribat :S. Collons que petits que són els avions d'Easyjet. Gairebé no m'hi cabien les cames...cap comparació amb Germanwings, molt més amples. Sort que em vaig poder agafar passadís. Així sense més problemes vam arribar a l'aeroport destí, Luton. Un cop allà ens adonem que hi ha bastanta gent catalana, que fins a cert punt, es normal. També veiem que l'aeroport de Luton és més aviat petit. Sense més, ens dirigim cap a fora l'aeroport per agafar el bus que ens portarà a l'estació de tren de Luton, per després arribar al metro de Londres que ens portarà cap a Paddington, destí final, on estava ubicat el nostre hotel (Déu ni d'ho el lio,eh??). El primer que ens trobem és pluja. Ya sabíem on anàvem, però ens fotia igual. Agafem el bus que no triga ni 5 minuts en deixarnos a l'estació de tren. Sorprenentment, ens trobem que un cop agafat el bus, arribem a la estació de tren i tota la tropa de catalans sembla que ens segueix (com si nosaltres sabessim on anàvem!!!). I res, resulta que agafem el primer tren amb presses que resulta que sí que és el nostre. Després arribem a l'estació de metro de Farringdon. Allà ens hem de comprar 2 bitllets de mtreo, que buah! ens costen 2 lliures cada un!!(466 peles!!!). I un cop arribem a Paddington, se'ns acosta un indi d'akells amb turbant, i preguntant-nos on anàvem i tot això.....Els 2 cagadets...el cert és que amb una amabilita extrema ens intenta ajudar i ens acompanya un bon troç fins que el logrem despistar. Som acabats d'arribar i no sabem de qui ens podem fiar!! Un cop sortit de la estació, plovent, traiem un mapa per veure on quedava el nostre hotel, i un altre home, que sens tira sobre per preguntar-nos on anàvem!! Ja no sabíem com reaccionar davant daquell ACOSO!! Sisplau! molt amables, però deixin-nos moure a nosaltres solets!! K ja tenim 23 anys!Si necessitem ajuda ja la demanarem!! I res, que el despistem i després de donar no poques voltes sota la pluja trobem el nostre hotel. No faré més comentaris sobre lhotel, era el més barat de Londres, inclús més que alguns hostels. És a dir que una cochambrosidad que te cagas. Però buenu, passeig nocturn pel barri de Paddington, residencial i força macu, planificació del dia següent i al llit.
24/01/2004
Ens despertem, bon dia sense pluja, esmorzem i posem rumb a Notting Hill (sí,sí, el barri de la peli!), i al mercat del famós carrer Portobello Road. Allò era impressionant. Moltíssima gent, i moltes paradetes curioses amb, des dantiguitats, passant per menjar, roba i multitud de coses. També ens adonem que hi ha moltíssims espanyols i molts catalans a Londres. Donem la volta de rigor de no poca estona i ens dirigim raudos y veloces cap als grans magatzems Harrods. A mi la veritat és que.....sí, és macu, però com tot a Londres és caríssim. Però molt. Moltíssim. Així que donem una volta per dins, ens fem fotos fins que ens diuen que allà dins no es poden fer fotos i sortim en busca dun McDonalds. Busca que no resulta infructuosa perquè sen troben a patades. Després de demanar amb anglès madono que la tia renega en castellà perquè li donen un cop per darrera! Resulta que era espanyola, i li acabo de demanar amb castellà. Petit és el món, però Londres és enorme i hi té gent de tot arreu, i quan dic tot, és tot. Tant indis, àrabs, xinesos, americans, anglesos, catalans, alemanys, i segur que si busques, trobes esquimals! Una cosa a destacar és que deu ni do la quantitat de cotxassos que hi ha allà. Vaig veure la major quantitat de Porsches i Ferraris de la meva vida! i moltissims BMWs i Mercedes. Fins i tot un Corvette i un impressonant Lamborghini Diablo de color groc. No sé quina professió tenen aquesta gent, però.....han de tenir molts diners! També hi vam veure moltes limusines.
Després de dinar anem paso firme fins a la cita obligada: el Big Ben. La veritat, jo me lesperava més alt. Maco sí, però sembla una mica xatet. ;). El London Eye també és impressionant, i la abadia de Westminster també molt maca. Després ens dirigim cap al Palau de Buckingham, a través del parc de St. James. Allà ens creuem amb pelícans i esquirolets! Que macuu!!! El Palau tampoc és per tirar coets, i més si no thi deixen apropar. Des de lluny veiem els guàrdies immòbils, que de tant en tant fan el seu moviment totalment sincronitzat per no encarcarar-se, suposo. Menció sha de fer als passos de peatons. Primer, per creuar, has de prémer un botó pq es possi verd que diu pedestrians, que traduït és peató, però a mi em semblava que tota lestona em diguessin pederasta! I després, a terra, a cada carrer tens uns cartells enormes que et diuen per on venen els cotxes, LOOK RIGHT, mira a la dreta. Im-pressionant, però molt útil per la gent europea, sinó, més dun accident hi hauria. Després tornem a lhotel a descansar i a carregar la bateria de la càmera, i ens apropem ja de nit al Big Ben altre cop, per passejar per la ribera del Tàmesis.....i nés de romàntiiiic.....!!(Ara, amb un fred de collons, però sense ploure). Sopem de Pizza Hut amb una oferta molt bona i a dormir que estem cansadíssims de caminar.
25/01/2004
Un cop desperts veiem que torna a fer bon dia! Estem de sort. Després desmorzar anem ràpidament cap a Tower London, on hi ha les joies de la Corona. Un cop veiem el preu que sha de pagar, 14 lliures (20 , 3300 peles), decidim que les joies surten molt maques a la guia de Londres que portem, i anem a veure el famós Tower Bridge. El pont està molt bé. Enorme. Aquest sí que va complir en escreitj (com diu el Fernàndez Díaz), les meves espectatives. Un cop vista tota aquella zona ens decidim a veure la St. Pauls Cathedral. Tot els transports de moment en metro (bastant més cutre que el de Barcelona, perquè no dir-ho). La catedral per fora estava en obres, així que caca. Per dins mig també però vam poder entrar i estava força bé. Sortint dallà ens pujem per fi, dins dun autobús de 2 pisos dels típics en direcció a Trafalgar Square i la National Gallery. Episodi que podem passar dexplicar.....el trafalgar estava ple de xinesos que celebraven lentrada de lany xinès (això significa massificació de gent), i la national gallery, ràpid ens en vam cansar, perquè amb la nostra ignorància històrica, no sabíem qui era ningú dels que sortien als quadres.
Després de dinar en un peazo McDonalds amb Internet i tot, anem al British Museum. Això sí és una altra cosa. Em va encantar. Enorme, amb moltes sales dedicades a Egipte, Roma, Grècia, Sumeris, Perses, mòmies, i la famosa Pedra Roseta! Molt recomanable de visitar. Un cop ens fan fora del museu, ens dirigim al Soho, a veure Picadilly Circus, a on hi donem voltes fins que tenim gana, i marxem a sopar i després de donar una volta a dormir.
26/01/2004
Aquest cop ens aixequem i no fa tant bon dia, però no plou. El que sí és que fot un fred de collons. Però molt, moltíssim. Com que ja no ens valia la weekend travelcard del metro, ens decidim per veure el Hyde Park, el parc més famós i més gran de Londres. Ens congelem literalment. Lanècdota destacable va ser, que em vaig fer una ferida a la orella intentant escalfar-me-la (de lo freda que la tenia, al pessigar-me em vaig fer mal), i que un esquirol em va voler atacar!! (bueno no, sem va acostar, però així queda com més literari). Després, tornar a comprar quatre detallets per la familia (que surten per un ull de la cara) i maletes i cap a la estimada Barcelona.
Aquesta és la crònica. Potser massa detallada. La veritat és que mho vaig passar molt i molt bé, però és una ciutat amb uns preus prohibitius. La gent, en principi, és força amable i és un lloc de visita obligada. Ara, tampoc us feu gaires esperances, jo men vaig fer masses i potser no ho he trobat tant com mesperava. Pel meu gust és molt més maco arquitectònicament Brujes, ara que això va a gustos. Lavantatge és que et potser entendre força bé amb la gent i això et fa sentir millor. És maco ara mirar les pellícules i veure que has estat en aquells llocs!! (aquesta tarda he vist Love Actually i surten molts dels llocs als que he estat aquest cap de setmana!! quina gràcia!!). Fins a la crònica del pròxim viatge!
