Blogia
És macu això dels weblog!

Aquests dies em bull el cap

Aquests dies em bull el cap Pensant pensant, com pot ser que avanci tan ràpid la societat tecnològicament? Un exemple clar en són els telèfons mòbils. Fa diguem....5 anys no en tenia ningú. Avui dia s'han convertit gairebé en un element essencial quan surts de casa, gairebé al mateix nivell que les claus!! Almenys, jo reconec que sóc d'aquests. I la cosa és que després no el faig servir en excés, ni molt menys...però no puc marxar si no el duc a sobre. O també el correu electronic. Ha substituït per complet al correu ordinàri. Amb lo bonic que era rebre una carta d'algún amic, escrita del seu propi puny i lletra. I no estic dient que els canvis tecnològics no m'agradin. Ben bé el contrari, n'estic totalment a favor de la tecnologia, em fascina. Però l'altre dia, visitant a la meva àvia, vaig sentir el comentari de "es que si yo se lo cuento a mi hijo y es que no se lo cree", i et fa pensar. El meu pare no va tenir llum a casa seva fins que no va tenir 12 anys. I tot just té 52 anys. La meva mare no va tenir dutxa fins l'adolescència. Ara, és inconcebible en el món desenvolupat on vivim el no tenir a casa llum, aigua calenta, electricitat, etc etc.
Per exemple, quan tingui fills, i els expliqui que abans de les càmeres digitals (que vés a saber com seran quan tingui 40 anys...) existien càmeres on no podies encuadrar la imatge a través d'una pantalla lcd. Que existien càmeres sense flaix. Que portàven un rodet que havies d'anar a revelar, una tira de plàstic on quedàven guardades les fotografies en negatiu. Que no podies mirar la foto un cop feta per després esborrar-la si no t'agradava. Que tenien el tamany de gairebé mitja totxana. Com pot existir tan ràpida obsolescència en les coses? "A todo lo bueno se acostumbra uno", diu el refrany.
Ah, per cert. He deixat d'estudiar, i em poso a treballar. Si algú necessita un enginyer telemàtic....ja ho sap! I...com es buscava feina abans quan no existia internet ni les pàgines web? I mira que això no fa massa que existeix, però jo ja no ho he viscut. Es feia pels diaris i premsa especialitzada? pels cartells penjats a les pròpies empreses, rollo "Se necesita dependiente/a"? Que complicat és aquest món i a quina velocitat avança. Fills meus, aquest blog serà "mi legado", perquè us cregueu que el vostre pare pensava molt de jove, i per aquest motiu s'ha quedat calb.

2 comentarios

Jose -

L'altra dia, movent capses de disquets,em van sortir encara uns quants d'aquells flexibles..de 5 1/4...encara me'n recordo d'aquells temps..
Sobre això (més o menys) un video interessant acaba de postejar la Stee (stee.sinfry.com):
http://www.goultralightsgo.com/naoki/adieu/

mesmarge -

Si, la tecnologia avança molt ràpid però penso que hem de fer un esforç per mantenir les coses en un nivell de "naturalitat" suficient i utilitzar la tecnologia per ajudar-nos. Crec que no hem de caure en un malbaratament ni de la tecnologia ni de la riquesa en general ni, per exemple, del medi ambient, hem de tenir present que al món som moltes persones i moltes necessitades. No?.
Tú, perdona que m'he allargat molt.